16 de setembre del 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 24è durant l'any (Cicle B)

Del tractat sobre la providència, de sant Joan Crisòstom, bisbe
Quan lloem el nostre comú Mestre per tota mena de motius, ¿no ho fem sobretot donant-li glòria perquè ens hem astorat davant la creu, davant aquesta mort coberta de malediccions? ¿No dóna sant Pau la seva mort com a signe d'amor per nosaltres, la seva mort pels homes tal com són? Diu als romans: «Déu ens donà prova del seu amor, perquè quan érem encara pecadors, el Crist va morir per nosaltres». Pau mateix, ¿no s'alegra d'això quan salta de goig, exulta i s'alegra tot escrivint als gàlates: «Déu me'n guard, de gloriar-me de res, si no és de la creu de nostre Senyor Jesucrist?» ¿Per què meravellar-se que, per aquest motiu, Pau exulti, salti de joia, s'alegri? Aquell que ha suportat aquests sofriments anomena el suplici la seva «glòria». «Pare —diu—, ha arribat l'hora, glorifiqueu el vostre Fill». I el mateix deixeble que ha escrit aquestes paraules deia: «L'Esperit Sant no havia vingut encara, perquè Jesús no havia estat encara glorificat». Anomenava glòria la creu. Per altra banda, quan volgué mostrar l'amor del Crist, ¿de què parlava? ¿dels seus miracles? ¿de les seves meravelles? ¿de certs prodigis? De cap manera. Joan esmenta la creu i diu: «Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè tothom qui creu en ell no es perdi sinó que tingui la vida eterna». Pau diu encara: «Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que l'oferí per tots nosaltres, ¿com no ens ho donarà tot amb ell?» I quan ens invita a la humilitat, és d'aquí que treu la seva exhortació, dient: «Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que Jesucrist. S'humilià fent-se obedient fins a la mort, i una mort de creu». Predicant una altra vegada sobre la caritat, l'Apòstol torna sobre el mateix tema: «Estimeu-vos els uns als altres, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres com a oblació i víctima d'olor agradable». ¿I què aconsella Pau per a dur a terme la bona entesa entre les dones i els seus marits? «Marits, estimeu les vostres esposes, com el Crist va estimar l'Església i s'oferí a si mateix per ella».

En fi, el Senyor mateix, mostrant com la creu era la seva preocupació principal, com estimava la seva Passió, va respondre al primer dels Apòstols, el fonament de l'Església, el capdavanter dels deixebles, que li havia dit «Déu ens en guard, Senyor! No us passarà tal cosa: Vés-te'n del meu davant, Satanàs! M'ets un entrebanc!» Amb la duresa del reny, mostrava el gran valor que concedia ell mateix a la creu.