LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 32è durant l'any (Cicle B)

Del comentari al salm cent vint-i-cinc, de sant Agustí, bisbe
¿Què ha volgut dir el Mestre en aquesta sentència: «Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l'home el pot contaminar»? Germans, ¿com surten de la boca totes les impureses enumerades a continuació per l'evangeli: fornicacions, assassinats, blasfèmies, i la resta? ¿Com surten de la boca sinó perquè surten del cor, com ho diu el Mestre? No és pas quan en parlem que ens embruten. Altrament, si algú pensava el mal sense parlar-ne, seria pur, ja que res no sortiria de la seva boca! No, perquè Déu ja ha sentit allò que ha proferit la boca del cor. Escolteu, germans, aquest exemple que us proposo. Pronuncio la paraula «robatori». Acabo d'esmentar el robatori: ¿estic contaminat de robatori? El mot ha sortit de la meva boca, però el robatori no m'ha contaminat per això. Al contrari, un lladre és en encara al llit; no s'ha llevat encara per cometre el seu furt; vetlla, i espera que els altres dormin; però, per a Déu, ja crida; ja és un lladre; ja és un home impur: perquè el crim ha sortit de la boca del seu cor.

¿Quan, doncs, el crim ha sortit d'aquesta boca del cor? Quan la seva voluntat n'ha pres la decisió. ¿Has decidit de fer quelcom? Tal dit, tal fet! ¿No has acomplert exteriorment el mal que meditaves? És potser que l'altre no mereixia de perdre allò que et proposaves de prendre-li. Ell no ha perdut res; però tu seràs un dia condemnat com a lladre. Has resolt de matar un home, ho has dit en el teu cor: la teva boca interior ha pronunciat l'homicidi; aquest home viu encara, però tu rebràs el càstig de l'homicidi; el que importa és de saber què ets davant Déu, i no allò que sembla que ets als ulls dels homes.

Sabem, sens dubte, hem de saber i no hem d'oblidar que hi ha una boca del cor, que hi ha una llengua del cor. És aquesta boca que «s'omple de joia», segons el salm. És per aquesta boca que interiorment preguem Déu, amb els llavis closos però amb la consciència oberta. Tot és silenci, però un crit puja del cor. ¿A les orelles de qui? ¿D'un home? No, a les orelles de Déu. No tinguis por: aquell qui escolta sap tenir pietat. Al contrari, quan ningú no sentiria el mal que tu medites, si surt de la boca del teu cor, no et creguis pas en seguretat; Déu el sent i ja et condemna.

Guarda del mal la boca del teu cor, i seràs innocent. Innocent serà la llengua del teu cos, innocents les teves mans; els teus ulls i les teves orelles seran innocents. Tots els teus membres combatran per la justícia, sota l'imperi del Just, que posseeix el teu cor.