LECTIO DIVINA

Salm 28 [29]

1 Doneu al Senyor, fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor;
2 doneu al Senyor la glòria del seu nom.
Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.

3 La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües:
el Déu majestuós fa esclatar la tempesta,
ve el Senyor sobre les aigües de l’espai.
4 La veu del Senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa.
5 La veu del Senyor estavella els cedres,
estavella el Senyor els cedres del Líban.
6 Fa saltar el Líban com un vedell,
i el Sirion, com la cria dels braus.

7 La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc,
8 la veu del Senyor arremolina el desert,
arremolina el Senyor el desert de Cadeix.
9 La veu del Senyor arremolina l’alzinar
i escorça les boscúries.
I al seu palau tot canta: «Glòria!»

10 El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.
11 Que el Senyor faci poderós el seu poble,
que el Senyor el beneeixi amb la pau!

Idees generals sobre el salm

Les arrels d’aquest salm provenen d’un antic himne cananeu. Un himne de lloança. És la descripció poètica d’una tempesta que travessa la terra de nord a sud. Hi ha un pròleg, en el qual els àngels són convidats a magnificar l’obra del Totpoderós. Un epíleg on Israel és convidat a renovar la seva confiança en el Senyor. D’aquesta manera es posa de relleu la significació religiosa del fenomen meteorològic.

Com els himnes de lloança hi ha una introducció, (v. 1-2) un nucli central (v. 3-9) i una conclusió (v. 10-11).

v. 1-2 Invitació a aclamar (3 vegades) el Senyor i adorar-lo (una vegada) a l’entrada del temple. Apareix amb insistència el nom del Senyor (4 vegades) i el terme glòria (2 vegades)

v. 3-9 Motiu pel qual cal lloar el Senyor. «Veu del Senyor», apareix 7 vegades. El número 7 indica totalitat. Set trons.

Segueix el desenvolupament de les tempestes en aquella regió. Solen començar al mar, per avançar cap al continent, d’oest a est. Ve acompanyada de llamps, la veu del Senyor és esplendorosa, llança flames de foc. Recorre la terra de nord a sud. Parla de les muntanyes del Líban, al nord i de Cadeix, al sud. Apareixen els elements més poderosos de la naturalesa, com els cedres. Sirion, pot ser un altre nom per designar el Líban. Però el centre del salm estaria en l’aclamació del poble, com a resposta a la invitació del principi: Glòria! No només s’estremeixen els elements més poderosos de la natura sinó que li poble mateix s’estremeix amb el seu crit: Glòria!

v. 10-11 Es presenta el Senyor, rei per sempre, assegut sobre les aigües. Apareix també repetidament. És qui domina el mal i les forces de la natura, beneeix el seu poble amb la pau i li dóna la plenitud de béns que garanteixen la vida.

Llegeix

Feu tres lectures, una per cada una de les parts del salm, tot dedicant a cadascuna un temps de reflexió.

Medita

v. 1-2 Els imperatius, que trobem aquí li donen un to solemne. Podria fer-se una comparació amb les sèries dels salms 148 i 150. En un ambient litúrgic es convida a tots els éssers celestes a la lloança. «És l’anunci de la gràcia evangèlica que serà difosa per totes les nacions» (Eusebi). «Tributeu al Senyor honor i glòria, tributeu, tributeu al Senyor tota la glòria que pugueu al seu sant nom, i la vostra adoració fins a prosternar-vos fins a la pols». (P. Claudel)

v. 3-4 Una veu majestuosa retrona ... «Després ve el bramul del tro, la veu de Déu majestuosa. Ningú no li pot seguir el rastre quan fa sentir el seu brogit. Quan trona aquesta veu esclaten meravelles, ell fa coses grans que no podem comprendre». (Job 37,4) «Canteu a Déu, Canteu al Senyor, que cavalca pel cel més alt i etern, que llança la seva veu, la seva veu poderosa, majestuosa: Reconeixeu el poder de Déu». (Salm 68,34)

v. 5-6 Tot és sacsejat per la veu de Déu. El salm 80 parla de cedres altíssims. Cedres amb més de 12 metres de perímetre que desafien homes i segles. Tot intent d’orgull, de supèrbia, d’autosuficiència serà abatut pel poder del Senyor: «Els ulls dels orgullosos seran humiliats, serà doblegada l’arrogància humana, només el Senyor serà enaltit aquell dia, contra tot d’orgullós i envanit, contra tots els cedres del Líban... serà humiliada l’arrogància de l’home. Només el Senyor serà enaltit aquell dia, i dels ídols non en quedarà res...» (Isaïes 2,11s) Vegeu el salm 114: «Estremeix-te terra davant el Senyor...» El salmista veu en una visió poètica les grans muntanyes del Líban i Sirion, convertits en animals embogits, que salten i dansen. El Déu de la tempesta aniquila amb el seu poder totes les falses divinitats.

v. 7-8 Com una al·lusió a un déu del foc o divinitats orientals, que són dominades pel foc del Senyor. El desert és una terra per recordar. Allà on va viure el poble durant 40 anys, tot buscant la terra de la llibertat. El Senyor també té el domini del desert. Un domini absolut sobre tot. «La terra tremola i dansa quan es compleixen els plans del Senyor, i deixi el territori com un desert despoblat». (Jeremies 51,29)

v. 9 «Glòria!» És la clau del salm. Els sons còsmics produïts per Déu respon la veu humana amb un altre clam: «Glòria!» El salmista s’eleva per interpel·lar els àngels. Va per tot el territori de Palestina per sacsejar l’esperit i el cor dels homes en la seva invitació a l’adoració, en una atmosfera de misteri que fixa l’ànima en l’admiració, en la contemplació. Apareix nombroses vegades el nom de Déu, és una presència imponent, avassalladora. És la veu de Déu que cal escoltar. «Tot l’univers no és més que un temple que crida: Glòria a Déu!» (P. Claudel)

v. 10-11 És la resposta al invitatori de la introducció. La pau està suggerida pel seure sobre les aigües de l’oceà. El Senyor controla tots els elements perquè és rei i senyor.
Tots els éssers: muntanyes, plantes... salten, es dobleguen davant Déu que es manifesta. El salmista busca fer del so i la visió una vivència religiosa, el que ell ha experimentat. La epifania s’acaba i tot torna a la calma. Déu apareix dominant. L’arc iris de la pau s’estén sobre el món. El diluvi s’assossega. Déu queda entronitzat. «Força del Senyor, que dóna força al seu poble! Força amb aquesta benedicció que vessa amb l’extensió de la pau». (P. Claudel) L’immens poder còsmic es converteix en un poder salvífic per al poble escollit. L’home de fe no té por. El seu creador és també el seu Pare. L’huracà desencadenat per la tempesta és un signe natural per parlar-nos de l’huracà del seu amor. La força de Déu en la naturalesa vegetal i animal són símbols del poder de la Paraula de Déu en els cors dels homes. «En aquest món modern tan tecnificat sembla que no hi ha lloc per a l’experiència religiosa en la naturalesa. Amb tot, l’experiència tècnica de domini i la contemplativa de sorpresa i esglaiament poden i han de coexistir en l’home ben integrat. En realitat, l’estudiant en vacances no es banya en una fórmula d’H2O, sinó que gaudeix de l’aigua i de la seva frescor». (Alonso Schökel)

Prega

«Lloa el Senyor ànima meva:
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.
El Senyor deslliura els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs.
Lloeu el Senyor, que la música és bona,
el nostre Déu mereix una lloança harmoniosa.
Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo sol i lluna,
lloeu-lo estrelles lluminoses;
Lloeu-lo cel del cel i aigües de sobre el cel.
Que tots lloïn el nom del Senyor:
l’únic nom que excel·leix sobre tot altre.
Canteu al Senyor un càntic nou,
que el lloïn reunits els qui l’estimen».

(És una oració escrita a partir de versos de diferents salms. En pots confegir una semblant).

Contempla

Tot contemplant en silenci l’aigua, o els arbres de la naturalesa, o l’alçada de les muntanyes, o aprofitant també una tempesta, repassa interiorment les paraules del salm.