LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 26è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Jeroni, prevere, sobre l'evangeli segons sant Mateu
«Ai del món a causa dels escàndols. És necessari, certament, que vinguin escàndols; però ai d'aquell home per causa del qual ve l'escàndol!» Si és necessari que vinguin escàndols, ¿és per això lliure de culpa aquell per causa del qual ve l'escàndol? Nosaltres, però, diem: l'escàndol no ve sinó al món terrenal. ¿Vols que no vingui a tu l'escàndol? Doncs no siguis terrenal. Per això us dic: aquest món terrenal conté l'escàndol, aquesta terra necessita tenir l'escàndol. No et comportis terrenalment, comporta´t celestialment, i no tindràs escàndol.

«Però ai d'aquell home per causa del qual ve l'escàndol!» Argumentava en general. I ho especifica: «Si, doncs, la teva mà o el teu peu et són ocasió d'escàndol, talla-te'ls i llença'ls lluny de tu; que més et val d'entrar coix a la vida, al Regne de Déu, que no pas ser tirat amb totes dues mans i amb tots dos peus a la gehenna perdurable». Si, doncs, la teva mà o el teu peu et són ocasió d'escàndol, talla-te'ls. Com que ara parla als apòstols, i l'Església té el seu fonament en els apòstols, tot el que diu a ells ho diu a l'Església, ja que l'Església té un sol cos, però té molts membres. L'Església té veritables ulls, o sia els responsables de l'Església i els doctors, que veuen en les Escriptures els misteris de Déu. Té també mans, o sia homes d'acció, que no són ulls sinó mans. Té també peus, que ni hi veuen ni actuen, sinó que tenen diversos camins a seguir; però el peu corre, justament, perquè la mà trobi allò que ha de fer. Si s'esdevenia, doncs, que un ull de l'Església t'escandalitza, que t'escandalitza una mà, que t'escandalitza un peu, més et val que et manqui una sola facultat i que entris amb les altres facultats en el Regne dels cels; més et val de tenir un ull emboirat o un peu coix que no pas anar a parar al foc etern. Si el bisbe ha errat, si el prevere ha pecat, si el diaca ha delinquit, no argumentis que són superiors, sinó que l'ull sigui arrencat, que la mà sigui tallada, que el peu sigui amputat i que salvin els altres membres.

Això ho hem dit segons una interpretació més profunda. Cal saber, però, que es pot interpretar d'una altra manera. Si t'escandalitza l'ull, si t'escandalitza la mà, si t'escandalitza el peu, si t'escandalitzen les persones estimades, el pare, la mare, el germà, el fill i els altres parents, arrenca'ls de tu; més et val de regnar sense la mare que perdre't juntament amb ella. I això va adreçat pròpiament als monjos, va adreçat pròpiament als apòstols, ja que el monjo desitja imitar la vida dels apòstols. ¿Vols, oh monjo, ser deixeble meu, vols en últim terme ser deixeble dels meus deixebles? Fes el que va fer Pere, el que van fer Jaume i Joan. Tenien un ull que els era ocasió d'escàndol, el pare, la barca, la xarxa. Jesús els diu: «Veniu i seguiu-me». L'ull és arrencat, i ells segueixen Jesús. Que cap monjo no digui, doncs: Tinc un pare, tinc una mare. Jo li respondré: Tens Jesús. El qui té Jesús té pare, té mare, té fills, té tots els parents. Honra, doncs, els teus pares en la mesura en què no et siguin un obstacle per a servir el Senyor, és a dir, el teu sobirà. A ell és deguda la glòria pels segles dels segles. Amén.