23 de setembre de 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 35è durant l'any (Cicle B)

Del llibre «El pedagog», de sant Climent d'Alexandria
Com que entre els apòstols s'havia plantejat la qüestió de saber qui d'entre ells podia ser el més gran, Jesús col·locà al mig un noi i digué: «El qui es farà petit com aquest noi, aquest és el més gran en el Regne del cel». Jesús no tracta la infantesa com una edat sense intel·ligència, contràriament al que alguns han cregut. I quan diu: «Si no us feu com els infants, no entrareu al Regne del cel», cal no interpretar-lo malament. Perquè nosaltres no som marrecs que s'arrosseguen per terra; al contrari, encarats cap a amunt per la nostra intel·ligència, cerquem la santa saviesa. Aquesta saviesa, però, sembla una follia als qui tenen l'ànima esmolada per la dolenteria.

I, amb tot, són infants de debò els qui reconeixen únicament Déu per Pare, senzills, petits i purs. Així mateix el Senyor proclama als qui han progressat en la Paraula, que han de menysprear les preocupacions d'aquí: els aconsella d'imitar els infants a base de posar únicament en el Pare tota la seva atenció. Per això els diu tot seguit: «No us inquieteu pel dia de demà, que ja en té prou cada dia amb el mal que porta». D'aquesta manera prescriu d'abandonar les preocupacions d'aquesta vida per tal de confiar només en el Pare. I el qui posa en pràctica aquest precepte és realment un infant, i Déu se l'estima.

Si és veritat, d'altra banda, que només hi ha un sol Mestre, el del cel, com diu l'Escriptura, aleshores podrem anomenar «deixebles» tots els habitants de la terra. I aquesta és la veritat: la perfecció pertany al Senyor, que no para d'ensenyar, mentre que nosaltres tenim el caràcter d'infants i marrecs, perquè no parem d'aprendre.

Amb molta claredat, en l'epístola als efesis, sant Pau il·lumina l'objecte de la nostra recerca quan parla «d'arribar junts a la unitat de la fe i del coneixement de Déu, a l'estat d'home perfecte, a la talla de la plenitud del Crist», que és el cap i l'únic home perfecte i just. Quant a nosaltres, els petits, guardant-nos dels vents de l'error el buf dels quals fa inflar d'orgull, i refusant el nostre crèdit als qui voldrien imposar-nos altres pares, assolim la perfecció quan som l'Església, perquè hem rebut el Crist, que n'és el cap.