Diumenge 3r de Nadal: EL BAPTISME DEL SENYOR (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Is 42,1-4.6-7; Sl 28,1-4.9-10; Ac 10,34-38; Lc 3,15-16.21-22

Reflexió: En el Baptisme Déu revela que Crist és el seu Fill

El Baptisme constitueix amb la Confirmació i l'Eucaristia els sagraments de la iniciació cristiana. Amb ells es posen els fonaments de tota vida cristiana. Amb el baptisme comencem a participar de la naturalesa divina. I comencem també a créixer en una vida sobrenatural. És un creixement que té una certa relació amb el creixement de la vida natural, mitjançant el qual anem progressant en la vida espiritual. A més, per mitjà del Baptisme, som regenerats com a fills de Déu, fets membres de Crist i incorporats a la seva Església. El baptisme restaura en l'home la imatge de Déu, a la semblança de la qual ha estat creat. Tertulià escriu: «L'home torna a l'amistat de Déu tornant-se semblant a aquest primer home que havia estat creat a la imatge de Déu».

En la litúrgia de la Vigília Pasqual, quan es beneeix l'aigua baptismal es fa memòria dels grans esdeveniments de la història de la salvació, que prefiguraven ja el misteri del baptisme. Totes les prefiguracions de l'Antiga Aliança culminen en Crist Jesús. Aquest comença la seva vida pública a partir del seu baptisme per Joan Baptista. Després de la Resurrecció confiarà aquesta missió als apòstols.

Nostre Senyor es va sotmetre voluntàriament al baptisme de Joan, destinat als pecadors, per «complir tota justícia». Aquest gest és una expressió del seu anorreament. L'Esperit que es movia sobre les aigües en la primera creació, també ara davalla sobre Crist com a preludi de la nova Creació, i el Pare manifesta Jesús com «el seu Fill estimat».

En la seva Pasqua, Crist obre a tots els homes les fonts del baptisme. La sang i l'aigua que van brollar del costat traspassat de Jesús crucificat són figures del Baptisme i de l'Eucaristia. Des d'aleshores és possible «néixer de l'aigua i de l'Esperit per entrar en el Regne de Déu» (Jn 3,5). Sant Ambròs escriu: «Considera on ets batejat, d'on ve el Baptisme: de la creu del Crist, de la mort del Crist. Aquí hi ha tot el misteri: Ell va patir per tu. En ell ets rescatat, en Ell ets salvat» (De Sacramentis 2,6)

Paraula

«Això diu el Senyor: Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió. He posat en ell el meu Esperit». I aquest servent que en encarnar-se es rebaixa, inicia amb el baptisme la seva vida pública; amb aquest gest del baptisme que és un gest de conversió, de rebaixar-se. Com molts altres del poble acut al Baptista a rebre aquest baptisme principi d'un camí, per dir-ho d'alguna manera, de «conversió de Déu» a l'home, perquè l'home faci un camí de «conversió a Déu».

«Perquè porti el dret, … no vacil·larà fins a implantar el dret en la terra». És la trajectòria de Jesús entre els homes. Ell, el Just, crida a ser justs, a implantar la justícia.

«Ara veig de veritat que Déu no fa diferències: acull tothom que creu en Ell i fa el bé». El temor de Déu duu a viure, a practicar els valors pels quals aposta Déu, segons contemplem en la persona del seu Fill, el Verb encarnat.

«I Jesús insisteix... Joan deia: Jo sóc qui ha de ser batejat per tu». Pere, en la segona lectura, que recull el primer discurs després de la Pentecosta, resumeix precisament la trajectòria de Jesús entre els homes.

«Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo. Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc». Lamentablement són molts els creients que no són conscients de ser temple de l'Esperit Sant, per la qual cosa es perd una gran part de la tensió que estem cridats a viure des del baptisme per a perllongar en la humanitat l'obra de Jesucrist. I si no som conscients de l'Esperit, poc podem saber d'aquest foc de Déu que ha de moure tota la nostra existència. Ens podem quedar, i així passa en molts, en «cristians descafeïnats».

Saviesa sobre la Paraula

«Crist es fa batejar; davallem amb Ell, per pujar amb Ell. Joan s'hi nega. Li diu la llum al Sol, la veu a la Paraula, l'amic a l'Espòs, el més gran d'entre els nascuts de dona al Primogènit de tota la creació, el qui havia saltat de goig en el si matern al qui havia estat ja adorat quan encara hi sojornava, el qui era i hauria de ser precursor, al qui havia aparegut i apareixerà, li diu: Jo sóc qui ha de ser batejat per tu; i caldria afegir: i per la causa teva. Honorem avui nosaltres, per la nostra banda, el baptisme de Crist, i celebrem amb tota honestedat la seva festa. Tant de bo estigueu ja purificats, i us purifiqueu de nou!». (Sant Gregori Nazianzè, Sermons)

«El Senyor, en efecte, no tenia cap pecat per a fer-se perdonar, ni buscava un mitjà per a renéixer espiritualment. Va voler, no obstant això, ser batejat, com havia volgut rebre la circumcisió, i que s'oferís per ell una víctima de purificació, a fi que, nascut d'una dona, com diu l'Apòstol, estigués també sotmès a la Llei, ja que no havia vingut per abolir-la, sinó per complir-la, i, complint-la, dur-la a la seva plenitud que és Crist, per a la justificació de tot creient». (Sant Lleó Gran, Carta 16)