Commemoració dels 900 anys del seu naixement
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
1Sa 1,9-20; Mc 1,21-28
Sant Elred escriu: «L'amistat és l'expressió més sagrada de la caritat. De l'amor».
Recordeu les paraules de Jesús en els moments principals de la seva vida: «A vosaltres ja no us dic servents..., us he dit amics; us he dic amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare». (Jn 15,15)
L'amistat, l'expressió més sagrada de l'amor. És la relació d'amor, l'amistat que viu el Fill amb el Pare. L'amistat espiritual que permet viure una comunicació veritablement profunda. I per això mateix poder actuar i parlar amb una autoritat com cap altre no ho havia fet abans. Un actuar i un parlar que es projecten en la persona de Jesús com un bé per a tots els homes.
Elred de Rievaulx, protagonista important en la vida monàstica, en la vida del Cister, aportarà la vivència, l'experiència i la doctrina de l'amistat espiritual, i que, juntament amb la vivència de l'amor serà proverbial en la vida de Cister. Per això Elred escriurà: Per això Elred escriurà: «Quant a la perfecció no veig res en els preceptes de l'evangeli o dels Apòstols, res en els escrits dels pares o dels antics monjos que no s'adequï perfectament amb el que es professa a l'Orde...». (Speculum Caritatis, 1,II,7)
Però a més, Elred aporta detalls d'una psicologia profunda i sobretot la perfecció d'una caritat més humana i alhora més sobrenatural.
Per això un comentarista seu escriu: «Jo crec que una comunitat monàstica complirà la seva finalitat i assolirà el seu propòsit tan sols en la mesura que sigui un lloc d'autèntica humanització per a les persones que la formen i per a aquelles que s'acosten a ella, perquè la qualitat i la intensitat de l'experiència espiritual que aquesta comunitat pot oferir depèn de forma directa de la qualitat i de la intensitat del seu nivell d'humanització. L'amistat com una estructura personal i interna, i com a àmbit de relació amb els altres, és un factor humanitzador de primer ordre.(Lluis Solà)
Percebem aquesta dimensió profunda ja al començament del seu tractat sobre l'amistat:
«1. ELRED: Aquí estem tu (Ivo) i jo, i confio que també Crist es trobi amb nosaltres. Ara ningú ens molesta, ningú pot interrompre els nostres col·loquis amistosos; cap veu ni tumult arriba a aquesta agradable solitud. Així, doncs, caríssim: obre el teu cor i murmura el que vulguis a les oïdes del teu amic; no siguem ingrats a aquest lloc, temps i oci.
»2. Ja que, fa uns moments, quan em trobava envoltat de molts germans, i tots parlaven alhora preguntant, discutint, interessant-se cadascú per temes de les Escriptures, dels costums, vicis o virtuts, tu eres l'únic a callar. De vegades aixecaves el cap, disposat a dir quelcom; però semblava que la paraula se t'apagava en els llavis i tornaves a inclinar el cap en silenci. Altres vegades t'apartaves una estona de nosaltres i tornaves poc desprès amb la tristesa en el rostre. Tot això em feia comprendre que per a expressar els pensaments de la teva ment et desagradava el públic i preferies la intimitat.
»3. IVO: Així és en efecte, i m'alegro molt en comprovar que et preocupes del teu fill, i que l'esperit de caritat t'ha obert el meu esperit i les aspiracions de la meva ànima».
El diàleg, la confidència íntima, és el clima que ens suggereix Elred. Però perquè en aquest clima es fa més factible la presència de l'Amic. O de l'Amat. I és llavors quan creix en nosaltres la capacitat per a una relació espiritual fecunda. És el diàleg que viu Anna a Siló i obté de Déu el do de la maternitat. És el diàleg permanent de Crist amb el Pare, la comunió estreta que fa a Crist parlar amb una autoritat que engendra vida i entusiasme en els seus oients.
I conscients de la bondat de la Paraula que hem escoltat en les lectures, i de la bondat monàstica que tenim en Elred per a la nostra vida tornem a recordar davant el Senyor la nostra súplica del principi: «Senyor, vós que li concedíreu el do de fer-se tot a tots, concediu-nos de saber donar-nos per al bé dels germans, edificant la unitat de l'esperit amb els llaços de la pau».
