Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Ens trobem novament avui —dia 9 de gener— amb els temes fonamentals del temps de Nadal, junt a una discreta evocació de la Verge Maria, en parlar del «Fill nascut d'una dona» (cant d'entrada). I de l'admirable intercanvi que hi ha pel qual «la nostra condició humana s'uneix a la seva divinitat» (col·lecta). El que tot això suposa per a nosaltres és un «do», la gràcia primera, a la que s'uneixen moltes altres (cant de comunió); però que és també l'objecte de la nostra esperança. Com a membres de Crist que som per obra del nostre baptisme, no ens és suficient la nostra vida tota per a prendre consciència de que «som de Déu», i que «Déu està en nosaltres» (lectura primera). I hem de proclamar la gran veritat messiànica de que Jesús és el Fill de Déu (l'evangeli). En això per tant consisteix la seva pròpia Epifania per a cada un de nosaltres.
La primera lectura era de la primera carta de sant Joan [4, 11-18], on se'ns ha remarcat, que «si ens estimem, Déu està en nosaltres» (verset 12). I és que sant Joan recalca el llaç indissoluble que hi ha entre veritat i caritat. I el camí per a la possessió de Déu, garantit per la presència del seu Esperit, consisteix precisament en proclamar que Jesús és el Fill de Déu i creure en l'amor de Déu, manifestant així en canvi el nostre propi amor envers els nostres germans.
El salm responsorial escollit ha estat el 71, una pregària per a la vinguda del Messies, el qual regnat no tindrà límits ni en l'espai ni en el temps, i resar-lo suposa treballar per a la justícia, que és la que prepara el Regne.
I el fragment de l'evangeli era de sant Marc [6, 45-52], que ens ha parlat de com «els deixebles veieren caminar Jesús sobre l'aigua» (verset 49). També el caminar sobre les aigües suposa una manifestació messiànica de Jesús respecte dels seus deixebles. Aquests, en no comprendre encara el sentit de la multiplicació dels pans, s'omplen de terror al principi, i més tard es sobresalten d'estupor davant del misteri de la persona del seu Mestre. Amén.