Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Is 40,1-5.9-11; Sl 103,1-2a.2b-4.24-25.27-28.29-30;
Tt 2,11-14; 3,4-7; Lc 3,15-16,21-22
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Som a la festa del Baptisme del Senyor i a l'acabament del temps de Nadal. Durant aquest temps de Nadal hem contemplat Jesús, el diví Nadó i Fill de Déu, com a nascut feble com un de nosaltres a Betlem, i com s'ha manifestat a la gent normal com eren els pastors i els mags. En aquell petit Infant, nosaltres hi hem reconegut amb goig la presència de Déu-Fill que va venir a compartir la nostra mateixa vida i, en fer-se un de nosaltres, ens ha salvat i ens ha merescut la reconciliació amb Déu-Pare trencada pel pecat, i la vida eterna.
Jesús va ser pujat i educat com els altres nois del seu poble. I fou un jove com els altres. Segons la tradició, va exercir l'ofici d'artesà-fuster; tot segons els costums d'aquell país i d'aquells temps. Per allà el trenta anys, i un cop acabada la seva «vida oculta» a Natzaret, tornem a contemplar Jesús, però el contemplem fet ja una persona adulta, disposat a començar la missió evangelitzadora que el Pare li encomana. I el contemplem també quan va anar, com altres dels seus paisans, a rebre el baptisme de Joan, el penitent i predicador del Jordà. Jesús fou també batejat per sant Joan i, mentre pregava, s'obrí el Cel i baixà cap a Ell l'Esperit Sant en figura corporal, com de colom, i una veu digué des del Cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut». Amb aquestes paraules, Déu-Pare ens presentava Jesús com el seu Fill, pel què, en aquell moment, va començar la missió salvadora de Jesús com a Messies de Déu.
L'Esperit Sant s'havia posat sobre d'Ell per donar a entendre que era ple de l'Esperit de Déu, i era l'Ungit de Divinitat. Enviat per Déu per a fer-nos saber el seu amor i els seus designis de bondat sobre nosaltres, per donar-nos lliçons de bon comportament, per redimir-nos del pecat amb, i per obra, del «misteri pasqual» de la seva «mort en creu» i «resurrecció», i per fer-nos saber la nostra destinació a una vida feliç, al Cel, a la casa del Pare, on Ell ens hi invita d'anar-hi, on ens hi espera, i on ens hi té un lloc preparat.
A nosaltres ens cal ara fer-nos deixebles fervents de Jesús, d'acoblar-nos al seu voltant, d'escoltar fidelment i posar en pràctica els seus ensenyaments, i fer-ho duent a terme una vida cristiana ben sentida i ben viscuda, i continuar així la seva missió d'escampar arreu de la terra la seva obra evangelitzadora i la «bona olor de Crist» en el món.
Que Déu ens hi ajudi amb la seva gràcia i benifets, i ens hi empenyi a dur-ho a terme feliçment. Que així sigui! Amén.
