Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 9,1-22; Sl 116; Mc 16,15-18
Estimats germans:
Seria estimulant si féssim l'experiència de compartir les històries de la nostra vocació: "Déu sorprèn! Jesús té un gran sentit de l'humor! Les coincidències no són casualitats!".
I què en direm del relat de la conversió de Pau i del seu procés vocacional? Quedem admirats davant de l'elecció sorprenent de Crist, de la resposta inesperada de Pau, i de la acollida confiada de la comunitat cristiana de Damasc. Els camins del Senyor no són els nostres. La seva llibertat i amor contrasta amb les nostres actituds, sovint interessades. Quina és la voluntat de Déu? Quina és la nostra voluntat? Jesús escull als qui nosaltres rebutjaríem. Déu no veu la façana, sinó el fons del cor. La força de Déu vol capgirar la nostra vida. El seu Amor pot convertir-nos en un cant de lloança que perdura. Una comunitat plena de l'Esperit, com la de Damasc, acull sense preguntes ni condicions, confiant en el Senyor i en la dignitat de les persones. "Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant". Déu no es fixa en la matrícula del nostre cotxe. Més bé ens repara el motor i posa a la nostra disposició la energia necessària per continuar endavant en la nostra vocació.
Germans, estem cridats a predicar a tothom la Bona Nova de l'Evangeli. Jesús ens invita a estimar la vida amb tot el que hi ha: a veure-la amb els seus ulls, transformada per la seva Paraula i el seu Amor. Si parlem moltes vegades de que la nostra societat s'aparta de Déu, hauríem de preguntar-nos sobre la nostra responsabilitat. Déu continua parlant, però sembla que la seva veu ressoni només al silenci del desert. Per això cal anar al desert del nostre interior per purificar-lo i, així, poder escoltar aquesta veu, que no ens promet cap paradís material sinó una gran joia espiritual, una esperança que no s'acaba, una força renovada per continuar lluitant. En el silenci del nostre desert trobem la Presència que ens acarona i conforta; i que ens ajuda a replantejar-nos la nostra vocació, renovada per la conversió quotidiana. El silenci interior és la música de la pregària. La pregària pacifica el nostre cor i fa escoltar la veu de Jesús que invita a la conversió i a la seva taula. La Taula de l'Eucaristia és la manifestació del seu Amor. Jesús no ens deixa sols. Tan de bo la seva companyia i les seves Paraules obrin els nostres cors a una vida més humana i solidària!
Fem-nos avui la pregunta de Pau: "Què haig de fer, Senyor?". O amb altres paraules: Com haig de viure, Senyor?
