1 d’abril de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge de Rams (Cicle B)

Dels sermons de sant Bernat, abat
Inspirada per l'Esperit del seu Espòs diví, l'Església, avui, amb una saviesa admirable, uneix la processó i la Passió. La processó suscita visques i la Passió llàgrimes. Així, doncs, ¿podrà encara algú confiar en la glòria fugissera del món en contemplar el Sant per excel·lència i Senyor suprem de l'univers passar tan ràpidament de la victòria més sublim al menyspreu més absolut? Una mateixa ciutat, les mateixes persones i en ben pocs dies, primer el passegen triomfalment entre himnes de lloança, i després l'acusen, el maltracten i el condemnen com un malfactor. Així és com acaba tota alegria caduca i a això es redueix tota la glòria del món.

A vosaltres, però, que sou espirituals i podeu copsar el sentit més profund de les coses, us vull presentar en la processó la glòria de la pàtria celestial, i en la Passió el camí que hi mena. Tant de bo que la processó et recordi el goig i la joia incomparables del nostre trobament amb Crist, quan serem enduts en els núvols. I que et devori el desig de viure aquell dia gloriós en què Crist farà la seva entrada a la Jerusalem del cel. Hi entrarà com a Cap d'un cos molt gran, enarborant el trofeu de la victòria, i no rebrà les aclamacions d'una turba qualsevol, sinó aquell himne dels cors angèlics i dels pobles de l'Antiga i de la Nova Aliança: «Beneït el qui ve en nom del Senyor».

La processó ens indica el lloc a on ens dirigim, i la Passió ens en mostra el camí. Els sofriments d'avui són el camí de la vida, el camí de la glòria, el camí de la nostra pàtria, el camí del Regne, tal com crida el lladre des de la creu: «Senyor, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne». La glòria de la processó fa més suportables les angoixes de la Passió, perquè no hi ha res impossible per al qui estima.

Aquesta processó és un símbol d'aquella altra processó celestial, puix que en totes dues s'hi rep el mateix Senyor, si bé les persones i les circumstàncies són molt diferents. En aquesta processó Crist arriba muntant un animal, en canvi, en l'altra, hi haurà éssers racionals, tal com diu l'Escriptura: «Vós, Senyor, salveu homes i bèsties». La gentada ja no hi entapissarà el camí amb branques i amb vestits, sinó que els animals simbòlics plegaran les ales, els vint-i-quatre ancians oferiran les seves corones davant el tron de l'Anyell i tots els cors angèlics li brindaran i li dedicaran llur glòria i llur bellesa.

I ja que hem parlat de l'ase, dels vestits i del brancatge dels arbres, vull que pareu esment en les tres menes d'ajuda que hom ofereix al Salvador en aquesta processó. La primera és la del pollí sobre el qual cavalca, la segona la dels qui estenen els vestits pel camí, i la tercera la dels qui tallen les branques dels arbres. ¿No us sembla que tots li ofereixen d'allò que els sobra, llevat del ruc, que se li ofereix ell mateix?

¿Callo per estalviar-vos el perill de la vanitat o parlo per encoratjar-vos? Jo crec que aquest pollí sou vosaltres que, com diu l'Apòstol, glorifiqueu i porteu el Crist en el vostre cos. Els homes del món, quan fan almoina, no li presten al Senyor el seu cos, sinó, en tot cas, allò que el cos necessita. Els prelats tallen branques dels arbres quan parlen de la fe i de l'obediència d'Abraham, de la castedat de Josep, de la mansuetud de Moisès o de les virtuts dels altres sants. No fan res més que repartir gratuïtament allò que han rebut també de franc. Si tots compleixen fidelment el seu ministeri, és indubtable que participen en la processó del Salvador i entren amb ell a la ciutat santa. Però, ¿qui es troba més a prop de Jesús en la processó? ¿qui, de tots tres, té a tocar la salvació? Em sembla que és molt fàcil d'endevinar.