8 d’abril de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge de Pasqua (Cicle B)

Dels sermons de sant Joan Damascè, prevere
Quan Noè va entrar a l'arca va preservar, amb la fusta d'un arbre, la llavor d'un món nou i fou constituït nou principi del gènere humà; esdevingué així per a nosaltres una clara imatge de Crist, el qual es deixa sepultar, ens renta dels pecats amb la seva sang que, junt amb l'aigua, brolla del seu costat, i amb l'arbre de la creu salva tot el nostre llinatge i dóna origen a una nova vida i a un nou poble.

El gran patriarca Abraham, quan conduïa al sacrifici Isaac, el fill de la promesa i en qui es complien les promeses, anticipava la immolació del Senyor. Isaac, per voler de Déu, és retornat viu al seu pare, però l'anyell agafat per les banyes a uns matolls es converteix en la víctima del sacrifici. Així, aquest doble símbol de l'anyell i d'Isaac és una autèntica imatge del misteri de Crist, que és Déu i home a la vegada. En tant que Fill de Déu i Déu per essència, continua essent impassible; en tant que home, s'oferí al Pare com a víctima innocent a favor del món.

¿I què signifiquen les tres mesures de flor de farina que, segons l'Escriptura, es pasten i es couen per a fer panets? ¿No es refereixen clarament als tres dies que el Pa de vida estigué en el sepulcre?

¿Quin sentit tenen la cisterna de Josep i el seu empresonament? ¿No són un signe evident del sepulcre i de la guàrdia del sepulcre? Diu en efecte el salmista: «M'heu deixat al fons dels país dels morts, a la foscor dels abismes».

¿I què direm de Moisès, que va contemplar Déu i va promulgar la llei? ¿No el van amagar en un cistell de vímet, quan estava destinat a la mort, i el va recollir una reina? També Crist fou tancat en el sepulcre, mort pel que fa al cos, però tornat a la vida a causa de la seva divinitat que regna sobre tota la creació.

El mateix Moisès, quan colpeja el mar dues vegades amb el seu bastó, ¿no ens mostra la figura de la creu? I quan baixa al fons del mar i en torna a sortir, significant la davallada del Salvador als inferns i la seva ascensió des d'allí en presència dels àngels, ¿no provoca la mort del faraó que el perseguia i salva així Israel? El mateix fa Crist, que anorrea la mort i salva tots els qui creuen en Ell.

També la meravella del mannà em provoca una admiració extraordinària. Tal com el mannà deixava de caure únicament la vigília del dissabte, Crist, el meu Déu, que per mi es va fer home, i que és tot dolcesa i amor, al capvespre del dia de la Preparació quedà ocult en el sepulcre.

¿No fou el mateix Senyor en persona qui va presentar Jonàs com una figura seva? Va dir, en efecte: «Així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, també el Fill de l'home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra».