15 d’abril de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge de l'Octava (II) de Pasqua (Cicle B)

Dels sermons de sant Pere Crisòleg, bisbe
¿Per què Tomàs cerca d'aquesta manera unes proves per a la seva fe? ¿Per què discuteix amb tanta duresa el ressuscitat que ha sofert la passió amb tant d'amor? ¿Per què la mà del deixeble vol colpir novament aquest costat obert per la llança del soldat?

¿Per què, només tu, Tomàs, demanes que et siguin presentades les ferides com a proves de la teva fe?

El vostre amor, germans, s'hauria estimat més que després de la resurrecció del Senyor no hagués quedat cap dubte a ningú. Però Tomàs portava no solament la incertesa del seu cor sinó també la de tots els homes. I, com que havia de predicar la Resurrecció a les nacions, cercava, com un bon obrer, sobre què havia de fonamentar un misteri que demana tanta fe. I el Senyor mostra a tots els apòstols allò que Tomàs havia demanat tan tard. Jesús ve i els mostra les mans i el costat. En efecte, aquell qui entrava mentre les portes eren tancades, els deixebles el podien prendre per un esperit sinó els hagués pogut mostrar allò que el caracteritzava, les ferides, signe de la seva passió.

De seguida va a Tomàs i li diu: «Porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Que les ferides que tu tornes a obrir, deixin pas a la fe arreu de l'univers, elles que han vessat ja l'aigua del baptisme i la sang del rescat. Tomàs respongué: «Senyor meu i Déu meu».

Que ningú no sigui més incrèdul, sinó creient. Tomàs manifesta i proclama que aquell no és només un cos humà sinó que, per la passió del seu cos de carn, el Crist és Déu i Senyor. És veritablement Déu el qui surt vivent de la mort i ressuscita de la seva ferida.