LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge 4t de Pasqua (Cicle B)

Dels sermons de sant Gregori el Gran, papa, Sobre els evangelis (XIV,3-6)
«Jo sóc el bon pastor i reconec les meves ovelles, és a dir, les estimo, i elles em reconeixen a mi». És com si digués clarament: «Els qui m'estimen em segueixen». El qui no estima la veritat, és que no la coneix.

Ja que hem escoltat, germans estimadíssims, el perill del pastor, que les paraules del Senyor us facin pensar en el perill de les ovelles. Examineu si sou ovelles d'ell, examineu si el coneixeu, examineu si coneixeu la llum de la veritat. Si la coneixeu, us dic, no per la fe, sinó per l'amor; si la coneixeu, us repeteixo, no pel fet que creieu, sinó per les vostres obres. Perquè el qui diu això, l'evangelista Joan, en dóna testimoni tot proclamant: «Els qui diuen que coneixen Déu, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders».

Per això en aquest lloc el Senyor afegeix immediatament: «Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, i dono la vida per les ovelles». És com si digués clarament: «El fet que jo conec el Pare i que ell em coneix és palès perquè jo dono la meva vida per les ovelles; és a dir: la caritat que em fa morir per les ovelles és la mateixa caritat per la qual demostro com estimo el Pare».

I, de les ovelles, en torna a parlar quan diu: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna». De les mateixes ovelles ja havia dit una mica abans: «Els qui entrin passant per mi se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges». És a dir: entraran a la fe, sortiran de la fe a la visió, de la creença a la contemplació, i trobaran pasturatges en el convit etern.

Les ovelles d'ell troben pasturatges perquè tot el qui el segueix amb cor senzill és nodrit amb l'aliment de les prades eternes. ¿I quins són els pasturatges d'aquestes ovelles sinó el goig intern d'un paradís sempre ubèrrim? Perquè el pasturatge dels elegits és el rostre sempre present de Déu, que quan és contemplat amb nitidesa assacia ja per sempre la nostra ment amb el menjar de vida.

Busquem doncs, germans estimadíssims, aquests pasturatges, en els quals ens gaudirem de la festa de tants conciutadans. Que la mateixa festivitat de tanta gent joiosa ens inviti! Encenguem la nostra ànima, germans, que la nostra fe s'escalfi en el que ha cregut, que s'enardeixin els nostres desigs per les coses del cel: estimar-les ja és adreçar-nos-hi.

I que cap adversitat no ens retregui del goig d'aquesta festa íntima, perquè si algú desitja arribar a la meta proposada, cap aspresa del camí no aconsegueix ofegar el seu desig. Que no ens sedueixi l'afalac de la prosperitat, perquè és un caminant neci aquell que veu, durant el seu camí, prats delitosos i s'oblida d'allà on volia anar.