29 d’abril de 2012

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Pilar,

Em va fer gràcia el que em comentaves sobre la teva conversa amb una altra persona sobre un text de l'Apocalipsi: «els escollits aniran corrent darrere de l'Anyell», i com aquesta persona amb la qual parlaves et deia: «doncs, si a més d'estar corrent en aquesta vida, hem de córrer en l'altra...». Em va fer gràcia, i a més em va fer pensar. I vaig recordar un text de sant Gregori de Nissa, un Sant Pare del segle IV: «després que fos separat i destruït el que no és net i legítim, llavors la naturalesa del legítim es farà gran gràcies a un aliment copiós i s'afanyarà a produir fruit, en rebre les degudes cures durant un temps no curt, recuperant així l'espècie comuna que al principi Déu ens havia imprès i atribuït. Benaurats aquells a qui, en néixer per la resurrecció, a l'instant els sobrevingui la bellesa perfecta i completa de les espigues!» (Diàleg sobre l'ànima i la resurrecció, 17).

No és l'únic text, en té d'altres, potser més explícits, en els quals Gregori ensenya la seva opinió que després d'aquesta vida continuarem endinsant-nos en el misteri de Déu. De fet, si el Gènesi ens parla sobre les passejades d'Adam i Déu al capvespre, hom pensa que eren moments deliciosos per a Adam, per créixer en el coneixement de Déu. Mai arribarem a penetrar del tot en el misteri de Déu, però a mi no em repugna pensar que en l'eternitat, en la nostra relació amb Déu, seguirem l'Anyell, corrent o passejant, m'és igual. O asseguts a la taula del banquet de l'Anyell. Aquí, en el temps, el Senyor ens atrau, ens arrossega com un Bon Pastor, segons el seu mateix ensenyament. Ell ens coneix, ens parla, «ens fa descansar en prats deliciosos, ens mena al repòs vora l'aigua, i allí ens retorna». En aquest caminar junts ens va revelant la profunditat del seu amor per nosaltres. Perquè nosaltres arribem a estar «malalts d'amor» (Ct 2,5). Aquest coneixement, aquesta penetració en el misteri diví hom creu que continuarà en l'àmbit de l'eternitat. «Déu és amor». La profunditat i riquesa d'aquest misteri ens atreu, ens fascina. I aquesta atracció penso que continuarà d'una manera més viva, més intensa més enllà del temps, en l'eternitat. Perquè l'amor té un dinamisme permanent d'obertura i donació. I això em porta a pensar que, com suggereix l'Apocalipsi, seguirem després d'aquest temps tot seguint les petjades de l'Anyell. Per aprendre més amor. Per viure més amor. Com suggereix Ramon Llull en el seu Llibre de l'Amic i de l'Amat: «L'Amic preguntava al seu Amat, si encara hi havia alguna virtut d'ell que encara no estimava. I l'Amat li va respondre que tot el que podia multiplicar en l'Amic el seu amor estava per estimar».

Jo crec que aquest temps que vivim en la bellesa del nostre planeta, i immersos en tantes preocupacions de tota mena, fonamentalment és per conèixer el nostre Pastor, i coneixent-lo rebem més i més vida. Una vida que ens faci viure el temps a pressió, en l'esperança d'anar donant a llum l'etern. I començar a viure el pensament del salmista: «Sigui el Senyor la teva delícia i ell et donarà el que desitja el teu cor».

Pilar, moltes gràcies per la teva trucada. Però, ja saps, disposada a participar en una cursa de fons. Potser haurem d'utilitzar un altre tipus d'hàbits. Una abraçada,

+ P. Abat