23 d’abril de 2012

SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ap 12,10-12; Sl 33,2-9; 1Jn 5,1-5; Jn 15,1-8

L'oració col·lecta de l'Eucaristia ens dóna l'orientació pertinent per a la celebració del sant, com un punt de referència per imitar les seves virtuts en la nostra vida creient.

La d'avui, fa referència al fet que sant Jordi va ser un fidel imitador de la Passió de Crist, «i per això nosaltres el celebrem i invoquem com a protector de la nostra feblesa». El necessitem, ja que estem cridats a ser imitadors de Crist, a no anteposar-li res. Ara bé, el nucli fonamental de la persona del Crist, de la seva vida i la seva obra entre els homes és la Passió. Tot l'evangeli és com una extensió de la seva Passió. El centre és la mort i la resurrecció del Senyor. Tota la vida és viscuda en relació amb «la seva Hora», que és l'hora de la Passió. La vida de qui vol seguir Crist ha de tenir en compte que al centre de la seva vida hi ha la creu. Ho diu el mateix Crist: «Qui vulgui ser deixeble que prengui la seva creu i que em segueixi». I també: «Com jo us ho he fet, ho heu de fer també vosaltres. Si a mi m'han perseguit, el mateix faran amb vosaltres. Si m'han escoltat a mi també us escoltaran a vosaltres».

La dificultat del seguiment de Crist la posa en relleu el mateix Crist, i ens ho confirma la vida dels seus màrtirs. Avui, en concret sant Jordi. La tradició i la llegenda ens parlen de la seva lluita amb el drac. Més enllà de la fabulació popular el que ens hauria de quedar clar és que el seguiment de Crist mai no ha d'oblidar que és la tensió d'una lluita. Contra qui? Contra el drac. Un drac que adquireix perfils diferents segons els temps. Ha escrit algú: «Ja ho veieu, senyor sant Jordi: tenim el drac a casa. Se'ns vol menjar la terra, la llengua i l'ànima. Mateu el drac i allibereu-nos de les seves dents imperialistes, que són esmolades i les dissimula molt bé. Mireu, senyor Sant Jordi, que en l'Església del Senyor Jesús també hi ha dracs. Són molt astuts i ambiciosos i autoritaris. Volen que adorem molts déus i això no ens ho digué el Senyor Jesús» (Jordi Llimona).

La nostra lluita contra aquest drac que se'ns ha ficat a casa, a la nostra societat, a la nostra Església, i jo diria que dins de cadascun de nosaltres, cal afrontar-la amb l'espasa de la Paraula. «La Paraula de Déu que és viva i eficaç, penetrant com espasa de dos talls, que penetra fins a la unió de l'ànima i de l'esperit» (He 4,12). És a dir una arma molt apropiada per iniciar la lluita en el meu propi cor, en meva pròpia vida.

Podem prendre la Paraula de Déu proclamada en aquesta solemnitat que ens dóna suports importants per seguir les petjades de sant Jordi en el nostre seguiment de Crist. Una primera paraula la tenim en el salm: «Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor, feliç l'home que s'i refugia». Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor. Tasteu i veureu el seu regne, que no consisteix en menjar ni en beguda; en aquest cas estaria reservat a nosaltres, homes o dones del primer món, sinó que el regne d'aquest Senyor és justícia, amor i pau, la qual cosa ens hauria de posar en alerta perquè en aquest punt ens passen davant els homes i dones d'altres latituds, d'un altre món molt diferent del nostre, sadollat i satisfet de si mateix.

Una altra paraula: «Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu regne, el seu Messies ja governa». Victòria que assolim quan deixem que Déu sigui protagonista en la nostra vida. I és protagonista quan ens deixem il·luminar per la saviesa de la fe. Hem sentit que: «la nostra fe és la victòria que ha vençut el món. Qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?» Això ens ha de portar a tenir cura de la nostra connexió amb «el cep veritable que és Crist». Crist viu en mi? Rebo d'ell la saba preciosa de la seva vida? I la connexió també amb el vinyater, el bon pagès, el Pare, que, tot podant-nos per mitjà de les circumstàncies de la vida, ens posa en situació de donar més fruit.

En Sant Jordi tenim un bon testimoni per a la nostra vida de fe i de consagrats al Senyor.