8 d’abril de 2012

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Carme,

Bona Pasqua de Resurrecció! Amb els teus propis versos:

«No hi ha res com veure el sol!
Sento néixer dins meu la delícia d'una font,
i en l'ampla quietud de l'horitzó
sento el descans de les tempestes,
i llavors el cel s'obre
i riu el sol a la meva plana.
La vida que anhelo és la gran resurrecció!»

Podem tenir aquests desitjos, hem de tenir aquests desitjos de la Bellesa que ens salva, Crist, a qui la litúrgia oriental anomena «el Bellíssim, de bellesa superior a tots els mortals». I encara afegeix un pare oriental, Macari el Gran: «l'ànima que ha estat plenament il·luminada per la bellesa indicible de la glòria lluminosa del rostre de Crist, és plena de l'Esperit Sant... és tota ull, tota llum, tota cara».

Estic d'acord amb tu quan m'escrius: «fins i tot la foscor és plena de bellesa, força i llum». Hi ha foscor, efectivament en el camí de la nostra vida, però hem de buscar sempre la llum. No hi ha res com veure el sol! Però, paradoxalment buscar aquesta llum és baixar, fer els camins de la vida interior, tenir el coratge d'endinsar-nos, de suportar la foscor, sense aturar-nos-hi, i fer créixer en nosaltres la nostàlgia de la llum. Viure el preciós text de Rilke que em transmets, i que desconeixia: «La nostra tasca consisteix a enfonsar trepitjades dins nostre aquesta terra provisional i perible, tan profunda, dolorosa, i apassionadament, que el seu ésser pugui tornar a aixecar-se “invisiblement” en nosaltres».

Com comentes, a mi també em suggereix aquest text un recordar-nos que la nostra personalitat pot florir com un acte de resurrecció. Hi ha moltes foscors en la nostra vida, en la vida de la humanitat, però no podem arribar fins al fons d'aquesta foscor per gaudir de la bellesa i de la llum sinó mitjançant l'amistat. «L'amistat, la forma més humana, més pura i més plena d'amor». És el que diu i viu Jesús al Darrer Sopar: «ja no us dic servents, sinó amics, us dic amics. No hi ha amor més gran que donar la vida pels amics» (Jn 15,12). I Crist viu aquesta amistat mitjançant el servei, un servei amorós que el porta fins a l'extrem: donar la vida. I qui dóna la vida impulsat per l'amor la torna a recobrar. Ressuscita! És la vida del Ressuscitat. És la vida que jo anhelo: la gran resurrecció.

Carme, hi ha moltes foscors en la vida humana. Cert. Però el nostre és buscar la llum, i posar totes les nostres forces al servei de la Bellesa.

Feliç Pasqua de Resurrecció! Una abraçada,

+ P. Abat