8 d’abril del 2012

DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet

Celebrem la bellesa de la nit. La Nit Pasqual. «La foscor és plena de bellesa, força i llum». La foscor de la nit, potser la foscor de la teva nit, et convida a endinsar-te en la bellesa d'aquesta Nit Santa, una Nit que parla de la veritable llibertat, l'alliberament de la mort, una Nit que parla de la bellesa, de la vida i de la llum. Una Nit que convida a l'alegria, com no trobem cap altra nit.

La primera paraula del Pregó Pasqual és ja una invitació a l'alegria. Invitació que es repeteix sovint, tot contemplant la victòria del Rei etern, en una nit que es vesteix de llum, per esvair la nostra foscor. De la foscor neix la bellesa, la força i la llum definitiva com la victòria definitiva sobre la mort i la tenebra. És una Nit única, perquè és la bellesa de la unió definitiva del diví amb l'humà.

És la victòria definitiva de la bellesa, perquè és la victòria de l'amor portat fins a l'extrem.

La breu Història de la Salvació que acabem de proclamar en les lectures, resumeix aquest amor de Déu per l'home. Un amor que comença per la creació de totes les coses i sobretot de la criatura humana. L'amor de Déu que es vessa en una obra de bellesa i de llum, de bondat. Déu tot ho fa bo i molt bo.

I quan la criatura humana no encerta a correspondre a aquest amor, i es gira d'esquena al seu Creador, aquest, com diu el poeta, «en el seu amor furiós el persegueix, l'assetja amb afany i l'acorrala sense deixar-lo viure».

És el que ens mostren, breument, les lectures proclamades, que culminen amb la resurrecció del nostre Déu, revestit de la nostra naturalesa. Per posar a l'interior de l'home un cor nou a fi de portar-nos a una vida nova.

Crist ja no mor més, el seu viure és un viure per a Déu. Així nosaltres, amb l'esperit del Ressuscitat hem de viure per a Déu.

Els nostres esforços, penes, treballs i sofriments per un món més humà i una vida més feliç per a tots, viscuts sota la força i inspiració del Crist ressuscitat tenen un sentit. Estar a prop dels qui pateixen, dels més desvalguts, dels indefensos... és seguir els passos de Jesús; no és per tant una cosa absurda. És garantir el sentit profund de la nostra existència. És caminar cap al Misteri d'un Déu que ressuscitarà per sempre les nostres vides.

Seguir el crucificat fins a compartir amb ell la resurrecció és, en definitiva, aprendre cada dia a «donar la vida», el temps, les nostres forces i potser la nostra salut, per amor. No ens faltaran ferides, cansament i fatigues. Però a través d'aquestes ferides, cansament i fatigues vivim l'experiència del naixement de l'home nou.

Una esperança ens sosté: Un dia «Déu eixugarà les llàgrimes dels nostres ulls, i no existiran més ni mort ni plors, ni crits ni penes, perquè tot el que era antic ha passat». Però si anem donant la vida amb amor, aquest món ja va passant, i va naixent l'home nou, i si anem donant a llum aquest home nou el cant de l'Al·leluia pasqual que ens naixerà del cor serà vibrant, autèntic. Déu ha vessat l'Esperit de Crist sobre tothom, sobre tots i cada un de nosaltres per fer de la nostra vida un cant nou. L'Al·leluia pasqual sempre nou.