27 d’abril de 2012

LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT, PATRONA DE CATALUNYA

Homilia pronunciada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 1,12-14; Sl 86; Ef 3-6.11-12; Lc 1,39-47

«Ben de la vora —volia veure-us
Oh Verge negra —del blanc vestit!
Dalt de l'estrado —avui pujava
i us he guaitat —de fit a fit
la dolça cara —que m'ha deixat
tot enternit».

(Joan Maragall)

Al vostre «estrado» pujava avui... O millor, pujo avui a «la mística cambra», com canta el prefaci d'aquesta festa de la Mare de Déu de Montserrat. Mística cambra, d'on va sortir Crist, espòs de l'Església i llum de les nacions... Ella és esperança dels fidels i honor del nostre poble.

I al voltant d'aquesta mística cambra es reuneixen i preguen multituds de devots de la Mare de Déu, com una nova reedició dels Fets dels Apòstols, on llegim que al Cenacle pregaven tots junts al voltant de la Mare de Jesús. Avui pugen a la mística cambra el poble de Catalunya, i innombrables gents de més enllà de la nostra terra, per trobar-se amb la Mare, i trobant-se amb la Mare, trobar-se també amb el Fill, que s'hi recolza.

I d'aquí surten enfortits amb el foc de l'Esperit Sant per viure i per anunciar el projecte de Déu. Un projecte de Déu que ens posa de relleu la lectura d'Efesis: «La benedicció que Déu ha disposat» per a tots els pobles. Tots hem estat «beneïts en Crist dalt del cel». Aquesta benedicció es comença a vessar, a manifestar, en Santa Maria, com la mística cambra on ve a reposar el Senyor. «En el seu Fill hem estat elegits». Però elegits per a una tasca concreta que requereix un treball per part nostra: «ser sants, irreprensibles davant el Senyor». Això no és un desig nostre, sinó que prèviament és un desig de Déu. A nosaltres ens exigeix tot un camí de conversió, de tornada cap al misteri de Déu. Per fer això més factible el Verb es deixa veure, es manifesta en aquesta singular criatura, Maria.

Crist és el camí per obtenir aquesta herència de Déu, la garantia de poder realitzar els desitjos de Déu. Crist és, doncs, tota la nostra esperança. Un Crist que trobem a la «mística cambra» ocupada per la Mare. Els fills congregats per la mare, recollits en la pregària, per rebre la força de l'Esperit Sant, el mateix Esperit que va cobrir Santa Maria, i que ens ha de cobrir a nosaltres, per donar a llum el Crist que esperen els pobles.

Amb la força de l'Esperit sortim fora. Per portar l'alegria de Déu. Com Santa Maria. Ella surt de casa per visitar Elisabet. Aquesta la rep amb una salutació plena de goig: «Beneïda ets tu entre les dones, i és beneït el fruit del teu ventre. Qui sóc jo perquè em visiti la mare del meu Senyor», fent així un dels més bells panegírics de la Verge. La figura de Maria emergeix en aquesta escena amb gran bellesa i simpatia: la seva alegria contagiosa, el seu afecte, la seva fe compartida, la seva servicialitat, és una pintura deliciosa de Maria.

Quan una persona camina amb un llum a les seves mans se li il·lumina el rostre amb la flama del llum. Quan es porta Déu a dins, llum de llum, hom queda il·luminat des de dins en tot l'ésser, de manera que tota la persona queda com transfigurada de bellesa.

Santa Maria viu il·luminada des de dins. Porta el Sol a dintre. Visita Elisabet, ens visita a nosaltres, amb la seva llum i la seva proximitat, i la seva joia passa al nostre cor: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva». Les paraules de Maria han de tenir un ressò en el nostre cor. Com Elisabet hem d'acollir a casa nostra la Mare de Déu que ve a nosaltres amb la seva alegria maternal.

«Tot el qui creu —diu sant Ambròs— concep i engendra la Paraula de Déu i reconeix les seves obres». I continua dient: «Que en tots resideixi l'ànima de Maria per glorificar el Senyor, que en tots resideixi l'esperit de Maria per exultar en Déu. Si corporalment només hi ha una mare de Crist, per la fe Crist és fruit de tots».

«Maria clama el Senyor plena de goig, la seva ànima celebra el seu Déu, que l'ha mudada amb vestits de victòria, l'ha coberta amb un mantell de salvació». Aquesta festa entranyable de la Mare de Déu de Montserrat es també una invitació a mudar-nos nosaltres amb vestits de festa i de victòria.