DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat Poblet
Ac 10, 14.37-43; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Col 3,1-4; Jn 20,1-9

Avui celebrem la bellesa de la Pasqua de Resurrecció. La bellesa del naixement d'una humanitat nova. Maria Magdalena va anar al sepulcre de bon matí. És la bellesa d'una albada única. L'esperança d'una albada per a tota la humanitat.

I gairebé a continuació tot és plural: dos corren cap al sepulcre, Pere i Joan. Pau ens recorda que hem ressuscitat en Crist i que apareixerem amb Ell, tots junts, plens de glòria. Posteriorment, quan Pere amb els Onze comença a donar testimoni del Ressuscitat, parla en plural: «nosaltres som testimonis de tot el que Jesús va fer i ensenyar. Ell ens ordenà que prediquéssim».

A partir d'aquest moment de la Resurrecció de Jesús neix com un nou dinamisme en la vida dels deixebles de Jesús, que se'ns mostra en les diverses aparicions que narren els evangelis. L'esdeveniment de la Resurrecció s'imposa, o es manifesta, com una experiència singular en una o diverses persones que havien conviscut amb Jesús de Natzaret. Després de la sorpresa inicial neix l'impuls a comunicar-ho als altres. Un impuls que neix de l'amor pel Ressuscitat i que provoca el sentiment d'una profunda alegria i força interior. Amb aquest «anar i tornar» dels testimonis es va creant com la base ferma per a la vinguda, sobre tot el grup, de l'Esperit Sant, artífex del naixement de l'Església, cridada a ser testimoni del Ressuscitat. Des del moment de la seva Resurrecció, Jesucrist no té un altre cos que el dels cristians, ni té un altre amor per donar que l'amor que donen els cristians.

Això comporta unes conseqüències concretes importants per a la vida dels creients i que ens suggereixen les narracions dels evangelis:

D'una banda, el Ressuscitat treu dels seus cors la por i la torbació, i els omple de pau i alegria: «Pau a vosaltres», serà la salutació habitual del Ressuscitat. Els infon el seu alè, obre les portes i els envia al món: «Com el Pare m'ha enviat, també jo us envio a vosaltres». Envia, ens envia, a comunicar al món la seva pau i la seva alegria.

Una altra conseqüència molt important en la vida de fe és que la vida del Ressuscitat és una font de pau, una pau que neix de saber que la vida és més forta que la mort, i que l'amor és més fort que el pecat. Nicolau Cabasilas, un laic místic del segle XIV parlava així d'aquesta experiència profunda de pau: «Vas pel carrer i estàs molt ocupat, però de sobte recordes que Déu existeix, que Déu t'estima, que Crist és present en el profund del teu ser, i així, a poc a poc, el teu cor es desperta».

Això ens suggereix que una tasca primordial, necessària, en la nostra existència és desvetllar el cor. Un desvetllament que es produeix quan fem treballar el cor en allò que és més propi d'ell: l'amor. L'amor sempre ens porta cap una obertura creadora en el món, una obertura cap als altres, i amb els altres, per construir unes relacions noves, en un món vell, crispat, nerviós... en les seves mútues relacions.

D'aquest treball del cor és d'on pot néixer una humanitat nova. Però això demana una connexió permanent amb el Ressuscitat.

L'Església no és una institució fundada per Crist en un moment determinat per seguir funcionant després per si mateixa. L'Església, la humanitat nova, està en trànsit de néixer de manera permanent. Per això és necessària la sintonia permanent amb l'Esperit del Crist. És l'Esperit del Crist ressuscitat qui des de dins l'anima, la mou, la impulsa i la crea incessantment.

La bellesa de la Pasqua és aquest amor que dóna la vida. Que crea vida. Donem vida, creem vida quan la sentim alimentada per la remor de la font. Llavors som capaços de crear relacions noves, de construir una humanitat nova. Aquesta lluita, aquesta tensió, o aquesta batalla, cal iniciar-la en el propi cor, que és on estan en tensió, com en un camp de batalla les dues tendències fonamentals: «L'amor a la vida i l'amor a la mort».

Celebrar la bellesa de la Pasqua, és celebrar el naixement d'una humanitat nova. Aquest naixement comença al cor de cadascun de nosaltres, on es planteja la batalla a favor de la vida.

El pensament dels molts que pateixen ens ha de fer més sensibles al dolor de la humanitat, per apostar sempre en la nostra existència per l'amor a la vida, que és la veritable esperança d'una humanitat nova.