Dia 25 de desembre: NADAL DEL SENYOR

Missa de la Nit
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 9,2-7; Sl 95,1-3.11-13; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

En la nit dels temps, és a dir, quan el temps dormia encara en els somnis de l'eternitat, Déu va pensar en un gran projecte: crear l'home; crear-lo a imatge i semblança seva.

El projecte primer de Déu, era fer-lo amb un cor gran, com el seu, és clar; amb portes i finestres obertes, com ho estan les seves. Ja que Déu és comunicació i obertura total i permanent. Evidentment, per viure un amor apassionat de foc, de llum, d'amor a tres bandes. Però els vents desencadenats aquí baix, i els vents forts de l'Esperit bufant des de dalt, van colpejar amb el temps portes i finestres del cor de l'home, i aviat la casa se'n va començar a ressentir, obrint-se greus esquerdes. L'home, la humanitat, experimentarà un sofriment agut i desconcertat. Déu va voler posar remei a tan lamentable situació: El mateix Déu va preparar el viatge per baixar fins al cor de l'home; i allí, en el cor de la humanitat, va començar a ajustar portes i finestres d'aquell cor humà. Una preparació que es va perllongar durant segles dels nostres.

En aquesta nova creació, Déu canvia la disposició de les portes i finestres de la casa: les ajusta per a obrir i tancar, per a tancar i obrir. Tot comença a ser distint. L'home se sent amb un cor nou. I amb l'alegria de sentir-se l'amo de la clau. Pot obrir i tancar, tancar i obrir.

Però a la casa de l'home continuava havent-hi i hi continua havent sofriment. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l'espatlla i l'agulló del qui l'arriava. Les botes dels soldats, i els mantells rebolcats en sang seran cremats...

L'home ha d'aprendre bé el dinamisme del seu cor: quan ha de tancar, quan ha d'obrir. Aquí hi ha la clau de l'alegria i la clau del sofriment.

Però mireu: avui la Paraula de Déu ens recorda que tenim un infant nascut que és Conseller prodigiós, Pare per sempre, Príncep de pau, per a sostenir i consolidar la seva obra. Aquest Conseller és a prop teu, en el teu cor i el pots posar en els teus llavis. Però necessites saber escoltar, tenir l'oïda atenta a la remor del seu ensenyament que ens parla al cor. Cal aprendre el dinamisme del cor. Saber quan cal tancar i saber quan cal obrir. Aprendre el dinamisme del cor, el dinamisme de la veritable saviesa de la vida.

El papa Benet XVI ens suggereix l'escola on podem aprendre aquesta destresa: El Naixement és una escola de vida on podem aprendre el secret de la veritable alegria, que no consisteix a tenir moltes coses sinó a sentir-se estimats per Déu, a donar-se als altres i a estimar-se. La veritable alegria —va explicar Benet XVI—, consisteix a sentir que la nostra existència personal i comunitària s'ompli d'un misteri més gran, el misteri de l'amor de Déu. Per alegrar-nos necessitem (...) amor i veritat. Necessitem un Déu proper que escalfi els nostres cors i respongui a les nostres expectatives més profundes. (Benet XVI, Benedicció del Naixement)

Ell és qui pot configurar, crear en tu un cor nou, perquè puguis cantar un càntic nou, perquè puguis proclamar la glòria i la bondat del Senyor, el teu Déu, que és bo i t'estima.

Però aquesta Paraula et diu que un cor nou és fruit d'una vida de SOBRIETAT, de JUSTÍCIA i de PIETAT, una vida HONRADA i RELIGIOSA que posa la seva esperança en l'aparició gloriosa del Senyor. A més, escoltem aquesta recomanació en uns temps de greu crisi econòmica de la nostra societat, on s'ha dit que, necessàriament, aquesta crisi hauria de dur-nos a una vida més sòbria, després d'una època de salvatge i incontrolat consumisme. On s'ha dit que, fonamentalment, aquesta crisi té les seves fonts en la falta d'uns valors, una falta de confiança en la vida i les relacions humanes.

Ha aparegut la gràcia de Déu per a ensenyar-nos una vida de SOBRIETAT, de JUSTÍCIA i de PIETAT, mentre esperem l'aparició gloriosa del nostre Salvador: Jesucrist.

Hem après, o estem aprenent i practicant una vida més sòbria, més honrada (ésser en veritat el que hem de ser) més religiosa, volent viure més propers a l'angoixa i desesperança de tants germans nostres? Sentim aquesta aparició gloriosa de Jesucrist?

Puc passar a l'evangeli? És a dir: Voldria dir-vos com està la vostra capacitat d'escolta, si teniu el vostre cor receptiu al Senyor. I també al teu germà. Ets capaç de dir: "nosaltres", amb qualsevol membre de la teva comunitat? Però com una afirmació que et brolla des de dins del cor. Voldria dir-vos que, si no tenim en compte tot el que acabo d'indicar, el que ve ara no pot ser una Bona Notícia per a vosaltres. Difícilment podreu penetrar en el Misteri del Naixement, contemplar les figures del pessebre. Que no podreu donar glòria i lloança a Déu tal com conviden a fer els àngels de Betlem. I que tampoc no podreu arrelar-vos en la pau que anhela el vostre cor en les seves relacions humanes.

En aquest cas no podem passar a l'evangeli. No esteu preparats per al Nadal. Però la celebració d'aquest Misteri ens pot ajudar a preparar-lo per poder celebrar-lo una mica més tard. Ja que, com diuen, cada dia és Nadal. En aquest cas, donem gràcies a Déu.