DIMECRES II D'ADVENT

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 40,25-31; Sl 102; Mt 11,28-30

Déu "dóna noves forces als qui estan rendits, i als dèbils els fa robustos... Els qui es fien del Senyor cobren noves forces, alcen el vol com les àligues...".

Aquestes paraules del Llibre d'Isaïes semblen formar part de l'Evangeli d'avui. "Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar", diu el Senyor.

Estimats germans, com superar el pessimisme i "alçar el vol com les àligues"?: obrint les finestres del petit món tancat del cor per mirar la llum del cel, per contemplar l'amor que Déu ens té i poder creure en l'esperança. Un monjo benedictí, comentant les proves viscudes per Sta. Teresa de l'Infant Jesús, escriu: "Sortosos els qui esperen, tot i haver vist tantes coses! Feliços els qui confien a pesar de tot; feliços aquells el cor del quals no es deixa endurir..."

Feliços nosaltres que creiem en la vinguda del Crist! Ell prengué la nostra condició, i fins i tot es va sentir abandonat a la creu. D'aquesta manera, cap problema nostre li és indiferent. Tot el pes de les nostres vides és elevat, en Ell, al Pare. Així, enmig de la foscor, no es trenca ni es perd res, perquè l'anhel de creure i la confiança en Déu es converteix en una expressió autèntica de la nostra fe. Hem demanat a Déu en l'oració col·lecta: "No permeteu que defallim, mentre esperem la vinguda del qui és metge dels nostres mals".

"L'únic que compta és l'amor", van ser gairebé les darreres paraules de Sta. Teresina. Penso que l'únic que compta és l'amor de Déu i la nostra capacitat d'abandonar-nos al seu Amor. Hi veig tres conseqüències. Primera, la contemplació de Déu que és relació i comunió. Segona, la contemplació de la Creu de Crist que és perdó i alliberament, i l'acceptació de la nostra que és creixement i suposa l'exercici de les virtuts. Tercera, la contemplació de l'Eucaristia que és aliment espiritual, força per al combat diari, i "el repòs que tan desitgem" segons la expressió de l'Evangeli.

Senyor Jesús, Tu ens parles pel camí i ens expliques el sentit de les Escriptures. Et demanem que els qui escoltem la teva Paraula amb un cor bo i generós arribem a donar fruit. Com el nostre cor no troba repòs si no t'estimem a tu i als altres amb un amor immens, ajuda'ns a descobrir el tresor de bondat amagada en el cor dels nostres germans. Que Maria, la nostra Mare, que guardava tot això en el seu cor i ho meditava, ens ajudi i acompanyi. Amen.