DIUMENGE IV D’ADVENT (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Mi 5,1-4; Sl 79.15-19; He 10,5-10; Lc 1,39-45

Reflexió: l'Encarnació o el "viatge"

Dalt al cel, a l'eternitat, de cop i volta, va començar una certa commoció. El viatge era imminent. S'acceleraven els preparatius. L'arcàngel Gabriel es trobava absent de feia uns quants dies. Els cors celestials cantaven i repetien els seus assajos amb cançons de pau i de glòria. Altres grups observaven atentament la lluentor de les estrelles. El viatge era imminent...

Es comentava la possibilitat d'un viatge de l'Altíssim a la terra. I es recordava, als arxius celestials, el primer viatge. Perquè hi va haver un primer viatge durant el qual tot ho va deixar vestit de formosor... Així ho recull un d'aquests arxius de la humanitat:

Mil gracias derramando
pasó por estos sotos con presura,
y, yéndolos mirando
con sola su figura
vestidos los dejó de hermosura…
(San Juan de la Cruz, Cántico Espiritual, 5)

A l'eternitat hi havia preocupació. Hi havia amor. A més de la bellesa de la terra, mai no havien mancat ni els missatges, ni els missatgers, a la terra.

He vist l'angoixa del meu poble i he sentit el seu clam... Baixaré per alliberar-lo i fer-lo pujar a una terra bona i espaiosa... (Ex 3,7) El Senyor prepararà per a tots els pobles, sobre aquesta muntanya un festí... Farà desaparèixer per sempre la mort... (Is 25,6) El teu pare també menjava i bevia, però tenia en compte el dret i la justícia, i tot li anava bé. No és això conèixer-me? (Jr 22,15)

Però els humans eren desmemoriats. El zel de Déu semblava créixer més i més, en el desig "d'aplegar" tots els fills a casa seva. Un dia Gabriel va partir amb un nou missatge a la humanitat. Amb un missatge a una dona de Natzaret. Una dona molt sensible al silenci i a la paraula. Aquesta dona deixà el camí obert perquè Déu, a qui ningú ha vist mai, pogués arribar a ser contemplat, revestit de naturalesa humana, en el si d'aquesta dona, i il·luminat entre els cants d'una nit celestial a la terra.

L'arcàngel Gabriel ha tornat i està fent l'equipatge. Déu se'n va de viatge. Déu fa el viatge per dir a l'home el "seu amor". I ve a dir-li el seu amor en un llenguatge comprensible, en el mateix llenguatge humà, i amb gestos humans...

Avui, arriba per a tots el goig. El qui està a tot arreu arriba per omplir de goig l'univers. Però ve silenciosament i reposadament. Déu va venir a la terra des del cel, es va fer present entre els homes i Aquell que no pot ser abraçat, conegut, va habitar al si d'una Verge. Així és com la naturalesa humana acull els inicis del goig i el començament de la seva divinització. Que se n'alegri el cel a dalt, i els núvols vessin la justícia. Que les muntanyes regalimin dolcesa i joia, perquè el Senyor ha tingut pietat del seu poble (Is 45,8; Am, 9,13; Sl 65,13). Avui es manifesta el misteri amagat des de segles (Ef 1) i totes les coses obtenen en el Crist la recapitulació (Ef 1,9). (Sant Andreu de Creta, Sermó 5 sobre l'Anunciació)

Paraula

Es presentarà a fer de Pastor amb la majestat del seu Déu. I viuran en pau, perquè ell serà la pau... Aquest Pastor, aquesta força naixerà de Betlem, petita entre els llogarrets de Judà. La grandesa de allò més petit, amb freqüència menyspreat per la saviesa d'aquest món.

Desprès afegeix: vinc a fer la vostra voluntat... Així es mostrarà en la seva vida: el meu aliment és fer la voluntat del Pare. Quantes raons se'ns ocorren a nosaltres per afirmar la nostra voluntat!

Feliç tu, que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà... El "viatge" de Déu a la humanitat, dóna lloc immediatament a un dinamisme d'amor, d'encontre en la vida dels homes.

Saviesa sobre la Paraula

L'advent hauria de recordar-nos que el "Rei que ha de venir" és una mica més que un infant encisador i somrient entre la palla del pessebre. Cert que no hi ha res de dolent en les celebracions familiars tradicionals del Nadal, ni hem d'avergonyir-nos del fet d'acollir-les cada any amb una certa ambivalència. Sigui com sigui, no és pas poc grossa la festa! L'Església, tanmateix, quan ens prepara per al naixement d'un "gran profeta", un Salvador, un Rei de Pau, pensa en quelcom més que un goig estacional. El misteri de l'Advent projecta la llum de la fe sobre el significat mateix de la vida, de la història, de l'home, del món i del nostre propi ésser. A l'Advent celebrem la vinguda, i encara més, la presència de Crist en el nostre món. Som testimonis de la seva presència, àdhuc enmig dels insondables problemes i tragèdies. No és una escapatòria, una evasió d'aquest món... (Tomás Merton, Temps de celebració)

Ja sabeu germans, qui és el qui ve. Ara considereu d'on ve i a on ve. Ve del cor del Pare al si de la Verge Mare. Ve des dels cims dels cels a les regions més profundes de la terra. Què passa? Hem de quedar-nos per sempre a la terra? No ens importaria si es quedés Ell també. On ens trobaríem bé sense Ell? I on malament amb Ell? A qui tinc jo en el cel?, i amb tu, què m'importa la terra? Déu del meu cor, la meva heretat per sempre. I encara que camini per les ombres de mort, res no temo si tu estàs amb mi..." (Sant Bernat, Sermó 1 Advent)