LA CONCEPCIÓ IMMACULADA DE SANTA MARIA VERGE

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38

Trobem el sentit de la solemnitat d'avui en una frase de l'evangeli: Déu vós guard, plena de gràcia, el Senyor és amb vós...

Els cristians ortodoxos anomenen Maria la "Panaghia", la Tota Santa. En la tradició llatina, la "Tota Pulchra", la Tota Bella. La "plena de gràcia".

A la Bíblia gràcia indica abans de tot i en primer lloc, el "favor diví", gratuït i immerescut, que, en presència del pecat, es tradueix en perdó i misericòrdia; també indica la bellesa que prové d'aquest favor diví, i que anomenem estat de gràcia. Podríem afirmar que avui és la festa de la gràcia i de la bellesa.

En els primers segles del cristianisme, per mitjà dels primers concilis ecumènics, es va perfilant la persona de Crist en la seva relació amb les altres persones de la Trinitat. Però ja en aquesta època patrística comença també el desenvolupament del dogma marià que va unit a la progressiva aparició i difusió del culte marià.

Pius IXè, en proclamar: pronunciem i definim que la doctrina que sosté que la Mare de Déu va ser preservada immune de tota taca de la culpa original en el mateix instant de la seva concepció per singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent en atenció als mèrits de Crist, salvador del gènere humà, ha estat revelada per Déu i ha de ser per tant ferma i constantment creguda pels fidels… no fa sinó recollir aquella tradició patrística i del culte marià tributat a la Verge en la vida creient del poble.

Maria és contemplada en el projecte salvífic de la Trinitat santa, totalment referida al Fill, "salvador del gènere humà". La Paraula fa una referència al pecat d'Eva, emmarcat en el diàleg del Paradís entre Déu, Adam i Eva; un diàleg que comporta l'allunyament de la primera parella humana respecte a Déu, i, a partir d'aquí, la incorporació de la serp diabòlica a aquest diàleg, fet que suposarà una tensió i dificultat grans per restaurar l'amistat de la humanitat amb Déu.

La restauració d'aquesta amistat suposarà un cost, un preu per a Déu. Abans de rescatar la humanitat, —escriu sant Bernat— diposita tot el preu en mans de Maria. Amb quina finalitat va fer això? Tal vegada perquè Eva, la dona, pogués rehabilitar-se per mitjà de la seva Filla, i desaparegués la queixa de l'home contra la dona. Adam, home, no diguis ja: "la dona que em vas donar em va oferir de l'arbre prohibit. Digues més aviat: "la dona que em vas donar m'ha alimentat amb un fruit beneït. Quin designi tan sant!... (Sermó, En el Naixement, 6)

Maria és Eva en tota la seva esplendor i perfecció, és la "nova Eva".

L'elecció de Maria per part del Pare, absolutament lliure i gratuïta, es realitzar, com per a tota criatura, a través de la mediació única del Fill, pels mèrits del qual va quedar preservada immune de tot pecat, i té una existència totalment conforme al designi diví.

Però la gratuïtat d'aquest do, que procedeix solament dels mèrits de Crist, home-Déu, no ha de fer-nos ignorar el vincle d'aquest misteri amb tota la preparació anterior.

El misteri de la gràcia domina tota l'economia de la salvació. És un misteri d'amor; l'amor diví que és creador, talment que s'expandeix sense cap obstacle. Precisament, davallant al fons del món envellit, aquest amor diví retorna la creació al seu origen en constituir Maria en la més amable i atractiva de les criatures: aquella en la qual Déu podrà establir la seva estada, sense compromisos amb el pecat. La Immaculada Concepció és el triomf de la sola gràcia de Déu: sola gràcia.

Déu té sempre la iniciativa; Déu és sempre el primer, el més gran. Però és un Déu que s'inclina amorosament des de sempre sobre l'home, sobre les seves criatures per cridar-les a la santedat. Aquest és el projecte de Déu que se'ns manifesta en la lectura segona, l'Epístola als Efesis: Ell ens ha elegit en Crist, abans de crear el món, perquè fóssim sants i irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. I tot amb un objectiu clar: ser lloança de la seva grandesa.

Maria ha encarnat bé aquest projecte de Déu. Per això li escau bellament el missatge de l'arcàngel: Déu vós guard plena de gràcia, el Senyor és amb vós.

Per això podem dir amb sant Bernat: Tota la nostra esperança, gràcia i salvació, que va pujar exhalant fragàncies. És un jardí ple de meravelles, que no tan sols va acariciar l'astre diví, sinó que el va agitar impetuós, perquè les seves sentors —els carismes de les seves gràcies— es difonguin i propaguin per onsevulla. I sempre és, sempre serà l'aroma i la música de Crist.

Algú ha escrit: En el món de la música el silenci és música; en el món de l'esperit les paraules en silenci són música de Crist.

Santa Maria és el silenci de l'evangeli. Maria és el silenci que ha agombolat la Paraula. En Maria, vas espiritual, el receptacle més pur, s'han silenciat les paraules de l'evangeli. I d'ella neix la música de Crist.