DIUMENGE IV D'ADVENT (C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Mi 5,1-4a; Sl 79; He 10,5-10; Lc 1,39-45

Estimats germans i germanes,

Les pregàries més importants de la jornada són Laudes i Vespres. Hi cantem els càntics de Zacaries i de Maria, que són dos himnes de lloança a Déu per la seva misericòrdia i la fidelitat al seu amor: "Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort". "La meva ànima magnifica el Senyor".

Maria se'n va de viatge a casa de Elisabet. Com va ser aquest viatge i per què? El Fill creix dins les entranyes de Maria. Només les mares saben a fons el que això vol dir. El monòleg contemplatiu de Maria esdevé diàleg amorós amb el seu Fill, tot escoltant els batecs del seu cor i el moviment del seu cos. L'amor sempre fa anar a la recerca de l'altre. Maria no s'acontenta en quedar-se a casa seva pensant en la futura maternitat. Crist neix al si de la Humanitat. Qui escolta i guarda la seva Paraula és capaç de copsar la presència i l'acció de Déu en el nostre món, i de sortir d'un tancament egoista posant la vida sencera al servei dels altres. Maria, "la plena de Gràcia", surt d'ella, es posa en camí i se'n va a casa de la seva cosina, que segurament la necessitarà.

"Feliç tu que has cregut!", li diu Elisabet a Maria. Tendim a pensar que Maria tenia una fe forta com un roure. Imaginem que Déu li va donar una llum especial que li va permetre viure amb seguretats. Però la fe de Maria va madurar en el temps i en les proves. Per exemple: per què el Fill de Déu, Jesús, va néixer en una situació de màxima pobresa; el per què de la fugida a Egipte, vivint en terra estrangera; el per què dels tres dies d'angoixa, quan no trobaven Jesús; el per què del desagraïment de les persones al moment de la veritat; el per què de la mort de Jesús, sol i abandonat en una creu. Maria no entenia moltes coses, ni nosaltres tampoc. Però, malgrat tot, sempre va confiar en el Senyor. Quina gran lliçó per a tots nosaltres! La maternitat espiritual de Maria ens infanta a una nova vida, i ens fa germans del seu Fill Jesús, amb qui cridem a Deu: "Pare nostre"; el Pare que ens regala el Pa de Vida, que alimenta i guareix, que compartim, i que és el mateix Crist que avui també ens ve a visitar, tan si estem o no en la fosca del pecat o en la penombra de la tebiesa.

"Feliç tu que has cregut!". Feliç tu, Maria, perquè has sabut escoltar Déu i guardar la seva Paraula dins del teu cor, l'has meditada i posada en pràctica, essent fidel a la teva vocació; la fe t'anima a compartir la joia serena i profunda. "L'amor que Déu té als qui creuen en Ell" es tradueix en nosaltres en una esperança que ens omple de pau. La escena d'avui i les recomanacions de S. Pau (Rm 12, 9-16), llegides en la festa litúrgica de la Visitació, el dia 31 de maig, ens inviten a una constant actitud de servei: "Que el vostre amor no tingui res de fingit... avanceu-vos els uns als altres a honorar-vos... sigueu soferts en les penes, assistiu sempre a la pregària, ajudeu els necessitats, acolliu els forasters. Estigueu contents amb els qui ho estan, ploreu amb els qui ploren... no sigueu orgullosos..."

Preguntem-nos si som capaços de "visitar" els altres, d'anar al seu encontre, de donar la nostra vida, si sabem compartir. Si ens ajudem els uns als altres, podrem cantar amb Maria: "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva".

El projecte de Déu no s'ha esgotat, i actualment estem molt necessitats de l'amor i de la pau predicats per Jesucrist. Cal seguir lluitant per aquests valors. Déu necessita homes i dones de bona voluntat que siguin capaços de dir "sí" com Maria. Hauríem de repetir sovint el Salm 39, citat a la segona lectura: "Aquí em teniu... Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra Paraula al fons del cor".