Dia 26 de desembre: SANT ESTEVE, PROTOMÀRTIR

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 6,8-10;7,54-60; Mt 10,17-22

Estimats germans i germanes,

Estem vivint dies molt intensos. Celebrem el segon dia del Nadal, i ja recordem el primer martiri. El cor s'esponja i s'alegra en contacte amb el corrent de Vida que neix quan Déu es fa home i quan els homes sants són invitacions constants a submergir-se en aquesta Vida. Jesús neix a la nostra vida i Esteve neix a la Vida de Déu.

Van matar Esteve perquè molestava i posava en evidència les falses seguretats d'aquells que l'acusaven. El van apedregar, i el màrtir sofria. Esteve, "home ple de fe i de l'Esperit Sant", se sentia en mans de Déu; per això tenia una pau profunda. Si fixem al Cel la mirada, podrem pregar pels nostres perseguidors i estimar els qui no ens estimen, com diu l'oració col·lecta. M'impressiona molt la presència de Saule, tot aprovant la mort d'Esteve. Hi veiem el misteri meravellós de la misericòrdia de Déu. Estic convençut que l'exemple d'Esteve va obrir el procés de conversió de Pau.

Segons un abat benedictí, la vida d'un monjo —i també la vida de tot ésser humà— ha de ser un esforç d'aprenentatge, un intent de purificació, i un exercici constant de fidelitat en les coses petites que ens ajuden a superar els grans reptes quan arriben. És tracta d'un treball lent, monòton, llarg, de cada dia, que generalment no es manifesta eficaç. Però arriba l'hora que el Senyor té prevista: l'hora del testimoni heroic d'Esteve o de la conversió de Saule. No coneixem els camins i els procediments per mitjà dels quals el Senyor actua en nosaltres. El Pessebre de Betlem i la Creu del Calvari són dues senyals de circulació per a tot cristià, en un camí que ens condueix cap a Déu. Quan permetem que Déu faci en nosaltres, com S. Pau, ens trobem alliberats; i mirem amb ulls nets i transparents, com S. Esteve. Així podrem dir: "Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit"; és a dir, rebeu, Senyor, la meva vida sencera, els meus pensaments, les meves accions, les meves mancances... us les ofereixo. Aquí ho teniu tot!

Jesús, el Senyor, ja ha vingut i es fa company dels nostres misteris de dolor. Ens fa ara participar dels seus misteris de goig en la Litúrgia de Nadal. Ens prepara a viure l'esperança, compartint amb Ell els seus misteris de glòria. La pregària ens disposa a comprendre millor els misteris de llum, com el de l'Eucaristia.

Continua havent-hi moltes víctimes apedregades per les injustícies i la marginació. Actualment també tenim molts sants, no canonitzats, que eixuguen les llàgrimes i guareixen les ferides de tanta gent que pateixen un llarg martiri. Voldria citar una persona, que admiro i que va viure consagrada als oblidats, aquells que reben pedrades de tots els cantons: el germà Adrià, de la Salle, va anunciar l'Evangeli amb el seu exemple. Us proposo, germans, meditar les següents paraules seves, contemplant l'Infant Jesús i escoltant-lo:

"Amor és compartir, compartir-ho tot: els objectes i les propietats, el temps, la companyia, les preocupacions, les angoixes i les alegries. Amor és escoltar i parlar de tu a tu amb els altres, sabent que sempre puc aprendre d'ells, com a camí de manifestació del Crist. Amor és acceptar l'altre tal com és i desitjar sempre que pugui ser feliç en Déu".