DIUMENGE III D'ADVENT (C)

Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
So 3,14-18a; Sl Is 12,2-3.4bcd. 5-6 (R.: 6); Fl 4,4-7; Lc 3,10-18

Germans,

L'alegria domina, sens dubte, aquest tercer diumenge d'Advent, anomenat justament Gaudete, és a dir, Alegreu-vos. Tots els textos d'aquesta missa es mouen sota aquesta temàtica, i ens inviten a una alegria exultant i expectant. Però de quina alegria es tracta? Doncs, hem d'alegrar-nos per la presència entre nosaltres d'Algú que és la font de l'autèntica alegria. Es tracta del Senyor que ve per transformar aquest món nostre i a introduir-nos en el Regne de la seva felicitat interminable. Nosaltres no tenim paraules per descriure aquesta realitat promesa per a un temps incert, però al llarg de la història de la bíblia trobem intents que volen dibuixar una fesomia del món futur que ens espera.

El profeta Sofonies, entre els anys 640-609 abans de Crist, exerceix el seu ministeri abans del profeta Jeremies, i viu en uns moments difícils donat que el Regne de Judà està sotmès al domini assiri i, a més, ha de ser testimoni dels regnats dels impius Manasés i Amon que van provocar un lamentable desordre religiós en el poble. Durant el regnat del bon rei Josies, fill d'Amon, i amb el debilitament del poder assiri renasqué l'esperança d'una restauració nacional que aniria acompanyada d'una reforma religiosa. Sota aquesta perspectiva optimista escriu el profeta el salm que constitueix el fragment que hem escoltat en el qual promet a Sió i a Jerusalem un futur esperançador després d'un temps d'opressió. "No tinguis por, Sió, que el Senyor, el teu Déu, el tens dintre teu". El profeta vol encoratjar els habitants de Jerusalem a no desanimar-se, perquè el Senyor és més gran i més fort que tots els seus enemics. És el Senyor qui dóna mort o vida, qui abaixa o enalteix. El futur està en mans de Déu, el Senyor, el rei d'Israel, que mai no abandona el seu poble. Sofonies veu la promesa de Déu com una invitació a la confiança i a mantenir-se ferms. L'escenari que dibuixa el profeta no podria ser més optimista, malgrat el contrast de la situació real tan poc engrescadora. Aquest panorama idíl·lic que ell pregona és el signe evident de la presència dominadora del Senyor poderós que protegeix d'una manera admirable el seu poble tot renovant-li el seu amor.

El tema de l'alegria continua encara amb el salm responsorial, un salm d'Isaïes, concretament. Aquest salm ve a ser com un ressò de l'oracle de Sofonies on el profeta canta la salvació que ve de Déu i la seva presència permanent en el seu Poble. Novament el contagi de la joia i l'exultança marquen la visió del profeta sobre el futur del Poble escollit.

Podríem preguntar-nos ara si aquestes visions i oracles profètics albiraven un futur immediat o llunyà. Cal dir que aquestes visions profètiques s'han de llegir en clau intemporal. Curiosament, vint anys després de la mort de Sofonies, el poble experimentà una forta sotragada amb l'exili a Babilònia. I és que el profeta rep una inspiració divina però no pot pretendre saber el moment de la seva realització. És Déu qui disposa del quan i del com de la profecia. Donat que les profecies veterotestamentàries havien de tenir el seu acompliment en el Nou Testament, podem afirmar que totes les promeses profètiques queden polaritzades en el Crist. Ell és l'esperança de tots els pobles, no solament d'Israel. Ell és la promesa definitiva i el salvador universal. Per això, la presència del Crist entre nosaltres és la més gran alegria que Déu hagi pogut comunicar a la humanitat. Sant Pau, a la carta als Filipencs, després d'exhortar-los a viure contents en el Senyor perquè ell ja és a prop, els diu que la pau de Déu, que sobrepassa el que poden entendre, guardarà els seus cors i els seus pensaments en Jesucrist. I la pau de Déu és engendradora de joia. Per això, estar unit a Jesucrist és fer experiència de la joia més gran.

I passem a l'evangeli. L'evangeli és sempre bona notícia perquè tot ell ens parla del Crist i en ell Crist ens parla amb la seva paraula i amb les seves obres. En el fragment d'avui, Jesús no entra en escena, però tot el text està referit a ell. Joan Baptista és qüestionat pels qui s'acosten a ell, i davant la pregunta: què hem de fer?, ell dóna unes receptes apropiades a cada persona o grup per tal de posar en marxa el procés de la conversió personal. Són receptes que estan en la línia de la predicació profètica de l'Antic Testament i que Jesús també farà seves. Es tracta de les obres de misericòrdia i els deures de justícia. L'autoritat moral del precursor fa que la gent s'interrogui sobre la seva identitat, fins a considerar-lo com el Messies. Joan, però, amb una actitud realista i humil es col·loca en el seu lloc i dóna testimoni del poder del Messies, malgrat que empra unes expressions de judici escatològic que no seran precisament el model d'actuació de Jesús, ja que ell no vindrà a condemnar sinó a salvar. Per això Joan necessitarà ser evangelitzat per Jesús quan poc abans de morir decapitat a la presó enviï els seus deixebles a informar-se sobre la identitat de Jesús per saber si ell era de debò el Messies esperat. I Jesús li exposarà el programa del seu ministeri: "Digueu a Joan el que heu vist: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi". Així, doncs, el programa del Messies esperat és un missatge de salvació i un desplegament de la misericordiosa bondat de Déu envers tothom.

També nosaltres, germans i germanes, com aquells primers seguidors del Precursor podríem fer-li la mateixa pregunta: "I nosaltres què hem de fer?" I el Baptista segur que ens vindria a dir com aleshores: desinstal·la't de la teva immobilitat i de la teva comoditat. Aprèn a ser solidari, a compartir tot allò que tens amb els altres. Deixa't qüestionar pels altres. No vulguis ser intocable, que això t'allunyaria d'ells. Sigues proper a tothom i t'adonaràs fins a quin punt els altres són una riquesa per a tu. Com més solidari et faràs dels altres, com més t'hi entreguis, més rebràs de tots. Perquè, tot glossant sant Pau, "fa més feliç donar que rebre". I aquest programa solidari, que no és més que el programa evangèlic de Jesús, provocarà en nosaltres la més autèntica alegria.