DISSABTE II D’ADVENT

Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Sir 48,1-4.9-11; Sl 79; Mt 17,10-13

Ja és l’hora? Ha de venir? Ja ha vingut i no l’han reconegut. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans.

On som en aquesta hora? Vivim esperançats? O bé, no esperem a ningú? És l’hora nostra i ens toca actuar, cadascú de nosaltres en el seu paper. És la nostra hora. Ens toca actuar. Però, reconeixem Crist que ens ve ara?

Elies és Joan, comprenen els deixebles. Comprenem nosaltres que el director és Crist? Com el tractem? Som o no som en el nostre paper? Fem cas del director d’escena? O bé, ens pensem ser uns artistes consagrats que sabem més que el director?

La vinguda de Crist ens convida a ser artistes. Els qui volem viure com a monjos tenim el paper clar d’artistes de la voluntat de Déu. Però, també està cridat a esdevenir artista cada cristià que vol seguir Crist.

Elies té fusta, zel d’artista amb foc i tot. El nostre foc però, ha de ser interior. Interior per poder escalfar els altres sense cremar-los, no sigui cosa que si és exterior sols aconseguim cremar els altres sense arribar al seu interior.

Elies fa de reconciliador, doncs ara a tu et toca esdevenir artista de la reconciliació. Per preparar la vinguda del director, el plató ha d’estar endreçat.

El director és Crist que ens empeny: llums, càmera, acció.