DIMARTS I D’ADVENT

Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Is 11,1-10; Sl 71; Lc 10,21-24

La soca de la humanitat traurà un rebrot, un rebrot ver que s’alçarà dret, i tant, com a bandera de tots els pobles.

Un plançó de les arrels de la humanitat. Un plançó amb saviesa, enteniment, valentia, consell, coneixement, ple de reverència al Pare. Amb armes de justícia i lleialtat curiosament. I encara més curiós la convivència d’oposants que ens narra el profeta.

Ningú no serà dolent, perquè el coneixement del Senyor tot ho omplirà.

Que el benestar floreixi i abundi la pau.

La soca de la humanitat traurà un rebrot, un rebrot ver que s’alçarà dret, i tant, en la creu, en la creu s’alçarà com a bandera de tots els pobles, de veres, i un cop ressuscitat i exalçat residirà en la glòria.

En la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant resideix el brot ver de la humanitat. Fill que coneix el Pare. Que ens revela el Pare en la mesura que som senzills, curiosament.

L’esperit de saviesa és en el plançó ver de la humanitat, no en el nostre. Estrany tal vegada. Però, crec que se’ns demana senzillesa per poder participar de la saviesa que ens ve donada ara de Crist.