Apunts / DIUMENGE III D'ADVENT (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
So 3,14-18; Sl 12, 2-6; Fl 4,4-7; Lc 3,10-18

Reflexió: Déu dansa per a tu

Aquest diumenge tercer d'Advent l'anomenem "Diumenge Laetare", el "Diumenge de l'alegria". Totes les lectures són una invitació a l'alegria. Tinc els meus dubtes que ho aconsegueixin. Quan escolto aquesta paraula, "alegria", o altres de semblants, en la vida de l'Església (goig, humor...) sempre recordo l'anècdota que em contava en una ocasió una mare referent al seu fill que poc després de fer la primera comunió passava a combregar i esbossava un somriure en el moment de combregar. Fins que aquest somriure se li va glaçar als llavis el dia en què un celebrant, en el moment de donar-li la comunió, li va dir: "De què rius idiota"?

Avui, a mig Advent, per viure el "Diumenge Laetare" els cristians ens hauríem d'haver pres seriosament des del principi l'escolta i la meditació de la Paraula. Viure més intensament un temps de Lectio Divina, de manera que la força i la llum de la Paraula de Déu ens embolcallés. I ens deixéssim agafar per ella.

I així i tot encara tinc els meus dubtes que aparegués en els nostres llavis i en el nostre cor l'alegria, perquè sembla que als mateixos exegetes els fa por un "Déu alegre". Mireu si no la diferència en les traduccions:

Avui: 1a lectura, Sofonies 3, 17s: el Senyor el teu Déu, enmig de tu, és un guerrer que salva. S'omple de goig i es complau en tu, t'estima i s'alegra amb goig com en dia de festa.

Nova Bíblia Espanyola (de Schökel): El Senyor, el teu Déu, és dintre de tu un soldat victoriós, que gaudeix i s'alegra amb tu, renovant el seu amor, s'omple de goig per tu, com en dia de festa.

Bíblia de Jerusalem: Jahvè el teu Déu, està enmig de tu, guerrer vencedor! Exultarà per tu d'alegria; Ell et renovarà amb el seu amor. Ballarà per a tu amb crits d'alegria, com en dies de festa.

La Vulgata llatina: El Senyor el teu Déu està enmig de tu, Ell mateix vigorós et salvarà, exultarà sobre tu en lloança, gaudirà sobre tu en alegria, descansarà en el teu amor.

La veritat, no sé perquè tenim por a un Déu que balla amb crits d'alegria (un bisbe em va dir fa uns anys que per què havia posat com a títol als meus Comentaris de les Antífones de la O: "Déu dansa per a tu", que no estava bé...) i, en canvi, no ens repugna escriure una i mil vegades que "Déu és un guerrer". Ens costa de posar en el cor el registre pacífic, i foragitar el violent. Necessitarem molts "Diumenges Laetare".

Paraula

Crida de goig, ciutat de Sió, aclama, Israel, i celebra-ho de tot cor? Una invitació molt forta a la festa, a l'alegria, a la dansa... Cal tenir motius molt forts. Quin motiu millor hi pot haver que sentir "en carn viva" la presència de Déu, que t'omple de pau de cap als peus.

No tinguis por, tens dintre teu el Senyor, el Sant d'Israel! És la teva força? És el teu poder? Escoltes dintre teu una remor d'aigües vives? En cas contrari no prenguis la cítara... perquè et sortirà malament la melodia.

Viviu sempre contents en el Senyor. Ho repeteixo... Viviu contents... El senyor és a prop... Una veritable obsessió: l'alegria, el goig... Jo crec que el creient està més obsessionat pel pecat.

No us inquieteu per res. A cada ocasió, acudiu a la pregària i a la súplica... Però possiblement el que no ens preocupa, o molt poc, és l'oració... Llavors, és lògic que ens dominin altres preocupacions. El tarannà de la nostra vida és un reflex del tarannà del nostre cor.

La gent preguntava a Joan: Així, doncs, què hem de fer? El qui tingui béns, que els comparteixi. El qui està casat amb la injustícia, que se'n divorciï. No us aprofiteu dels altres amb denúncies... I això que aleshores amb prou feines si hi havia mitjans de comunicació. Senyor, tu estaves, en el Jordà, ballant dins de Joan?

Saviesa sobre la Paraula

Joan era la veu, però el Senyor és la Paraula que existeix des del principi. Joan era una veu provisional; Crist, des del principi, era la Paraula eterna. I precisament, perquè resulta difícil distingir la paraula de la veu, van prendre Joan pel Messies. La veu va ser confosa amb la paraula, però la veu es va reconèixer a si mateixa, per no ofendre a la paraula. "No sóc —va dir— el Messies, ni Elies, ni el Profeta". "Jo sóc la veu que clama en el desert: prepareu el camí al Senyor". Què vol dir "prepareu el camí", sinó: supliqueu degudament? Què significa "prepareu el camí, sinó: penseu amb humilitat"... (Sant Agustí, Sermons)

Quan considero, en celebrar aquest temps d'Advent del Senyor, qui és el qui ve, em desborda l'excel·lència de la seva majestat. I si em fixo cap a qui es dirigeix, m'espanta la seva gràcia incomprensible. Els àngels no surten de la seva sorpresa en veure's superiors a aquell que adoren des de sempre i com baixen i pugen, a la vista de tots, damunt el Fill de l'home. En considerar el motiu de la seva vinguda, abasto, quan m'és possible, l'extensió sense límits de la caritat. I quan em fixo en les circumstàncies, comprenc l'elevació de la vida humana. Ve el Creador i Senyor del món, ve als homes. Ve pels homes. Ve l'home. (Sant Bernat, Sermó 3r d'Advent)