DIMARTS III D'ADVENT

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La celebració eucarística ens fa reviure constantment el present, el passat i el futur del misteri de Crist. A la vegada que esperem la seva manifestació, rememorem la seva aparició entre els homes, quan Crist "vingué humil, i fet semblant als homes, i ens obrí el camí de salvació eterna" (prefaci I d'Advent), i fruïm de la seva presència entre nosaltres: això s'esdevé pel baptisme pel qual som, ja des d'ara, unes criatures "fetes néixer a una nova vida" en Jesús (col·lecta). D'aquí doncs n'hem de treure la incomparable riquesa de la vida que rebem en Crist.

La primera lectura ha estat treta del profeta Sofonies [3, 1-2. 9-13], on, contràriament a la Jerusalem actual, rebel, impura i tirànica (versets 1-2), l'Israel de l'esdevenidor, "la resta d'Israel" (12), ja no serà més que un "poble humil i pobre" (12), i per tant modest davant de Déu. Aleshores, els pobles pagans es convertiran a Yahvè (9-10). Per primera vegada doncs un profeta empra el vocabulari de la pobresa per a definir l'Israel renovat, talment com de la purificació del poble en fa condició per a la unificació de les nacions.

El salm responsorial escollit ha estat el 33, que ens ha fet cantar que "els pobres invoquen el Senyor i ell els escolta", ja que Jesucrist, saviesa de Déu, ens invita a fer-nos deixebles seus. I si seguim el seu camí estret, no ens assegura pas que no patirem, sinó que ell serà a prop dels cors que sofreixen. I així podrem tastar que n'és de bo el Senyor.

L'evangeli de Mateu [21, 28-32] ens ha parlat de la paràbola dels dos fills que justifica l'orientació que prenia la predicació de Jesús dirigint-se als menyspreats i als pecadors, capaços de fer penitència després d'haver dit "no" la primera vegada. La gent de bé, particularment les autoritats jueves, digueren "sí" a la llei, però diuen "no" a l'Evangeli que ve a complir-la. Com podrien ésser encara testimonis de la salvació de Déu? L'afegidura del verset 32 engrandeix la paràbola fins a les dimensions de la història de la salvació, perquè els jueus són desposseïts dels seus privilegis en benefici dels pagans, cosa que el mateix Joan Baptista ho havia pressentit. Lliçó que encara és vàlida avui, ja que hi ha una manera de dir "sí" a l'Església, a vegades fins i tot a so de trompetes, que explica perquè altres li diuen "no", malgrat que una inspiració pregona els atansa a l'Evangeli. I és que hom es pot adherir a l'Església, però disfressar-ne el rostre autèntic, perquè tants "nos" a l'essencial poden amagar-se darrera un "sí" professat, que aquells qui neguen el nostre testimoniatge sens dubte fan bé no canviant de parer! Amén.