Dia 28 de desembre: ELS SANTS INNOCENTS, MÀRTIRS

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Celebrem el martiri dels sants Innocents. Ja des del segle VI que l'Església ha honorat durant els dies de Nadal a aquells que reben a l'Orient el nom dels "nens executats" i a l'Occident el dels "sants innocents". En fer això, rememorem els que foren condemnats a mort "per causa de Crist" (cant d'entrada), en lloc d'Aquell a qui la litúrgia anomena "l'anyell innocent". Els nens de Betlem constitueixen per això "les primícies dels redimits" (cant de comunió): tot i que "encara no podien confessar Crist de paraula" (postcomuni), amb tot, "van ser coronats de glòria, per la gràcia del naixement del vostre Fill" (ibídem). Per mitjà d'ells, doncs, la Creu ha estat emplaçada junt al "pessebre"; i la seva mort és una profecia de la redempció. Pel què cal afegir que el fet d'honorar a aquests nens com a màrtirs dóna llum sobre la naturalesa mateixa del martiri, ja que, primer que tot, és un do gratuït del Senyor, el mateix que ho és també el do del baptisme.

La primera lectura ha estat treta de la primera carta de sant Joan [1, 5-2, 2], carta la qual lectura fou començada ahir i prossegueix avui sense cap lligam directa amb la festa del dia. Tanmateix, les seves al·lusions a la sang de Jesús, que "és la víctima propiciatòria pels nostres pecats" (verset 2), ens donen llum sobre el misteri de la mort dels "nens", que es feren per la seva immolació membres del cos de Crist.

El salm responsorial escollit ha estat el 123, que ens ha fet cantar: "Hem salvat la vida com l'ocell que fuig del llaç dels caçadors". I és que els assaltants eren com una riuada que tot ho arrossega. Sort que Déu ens ha auxiliat! Les riuades són perilloses, però de vegades són l'única manera de fer una bona esbandida, i deu ser per això que de tant en tant Déu les permet pel bé de l'Església.

I l'evangeli era de sant Mateu [2, 13-18], on se'ns ha narrat el fet d'avui que "Herodes ordenà que matessin tots els nois de Betlem" (verset 16). Les narracions però de la fugida d'Egipte, del retorn i establiment a Natzaret, són redactades per l'autor de l'evangeli de Mateu a la llum de la vida de Moisès per a convidar els lectors a reconèixer en Jesús, des de la més tendra edat, un nou Moisès, el fundador de la nova i definitiva llei. Herodes i els seus escribes corresponen al Faraó i als seus savis; el degollament dels innocents, al que envolta el naixement de Moisès; la fugida a Egipte, al retorn de Moisès a aquest país després de la seva estada a Orient; el retorn de Josep a Palestina, a l'Èxode del poble sota la direcció de Moisès. Algunes paraules de l'àngel a Josep són textualment les de l'àngel a Moisès. Això és prou per a convèncer els lectors contemporanis de Mateu, àvids de meravelles, que Jesús és veritablement el nou Moisès i que s'està establint —a través d'ell— un nou tipus d'aliança, la nova aliança. Amén.