Santa Gertrudis la Gran
Homilia predicada per fra Lluís Solà
Ap 3,1-6.14-22; Sl 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5; R.: Ap 3,21; Lc 19,1-10
Celebrem avui la memòria d'una santa ben ecumènica, Gertrudis de Helfta, o Gertrudis la Gran, una monja del segle XIII, que ha merescut darrerament una de les catequesis del sant Pare Benet XVI. Una santa nostra, dels monjos i de les monges, i de tota l'Església: per això és ecumènica, patrimoni de tots, a tots té quelcom per dir i ensenyar. Ecumènica també perquè el monestir de Helfta seguia les observances cistercenques sense estar afiliat a l'Orde i, de fet, les monges i els monjos benedictins la consideren seva. Vol dir que santa Gertrudis ens recorda permanentment a tots els monjos i monges, sigui quin sigui el color del nostre hàbit, quines són les nostres arrels, quines les fonts de la nostra identitat: la Sagrada Escriptura i els comentaris dels Pares, la Litúrgia i, sens dubte, la Regla de sant Benet.
Crec que és una santa ben actual, sobretot avui que veiem proliferar tantes "espiritualitats estranyes" centrades sovint en aspectes secundaris o perifèrics, per no dir aliens, a allò que és essencial de la nostra fe cristiana. Gertrudis posseïa una formació humanística excel·lent, a banda d'una gran sensibilitat artística. Aquest va ser el fonament de la seva espiritualitat. Si no hi ha l'home, o la dona, no hi pot haver el monjo, la monja, el cristià, la cristiana. A les fonts de la Bíblia i de la Litúrgia va assaonar aquesta seva cultura humanística, treballant la terra del seu cor amb aquelles eines que ens dóna sant Benet al capítol IV de la Regla. I és així que en va brotar i en va créixer l'arbre frondós de la seva vida espiritual, un arbre ecumènic, com he dit, i carregat de fruits. A l'Occident modern cristià, tan marcat pels Exercicis de sant Ignasi, de fet, no li calien, perquè ja tenia els Exercicis de santa Gertrudis, que ens ensenyen a anar sempre a les fonts vives de la nostra espiritualitat, a l'Escriptura i als Pares, i a la Litúrgia com a lloc de lectura privilegiada de l'Escriptura i els Pares.
Acabo, si m'ho permeteu, amb les paraules del sant Pare Benet XVI en la conclusió de la seva catequesi sobre santa Gertrudis: «Em sembla obvi que aquestes no són només coses del passat, històriques, sinó que l'existència de santa Gertrudis continua sent una escola de vida cristiana, un camí recte, que ens mostra que el centre d'una vida feliç, d'una vida autèntica, és l'amistat amb Jesús, el Senyor. I aquesta amistat s'aprèn en l'amor per la Sagrada Escriptura, en l'amor per la Litúrgia, en la fe profunda, en l'amor per Maria, de manera que coneguem de debò, més i més, Déu mateix, i així la veritable felicitat, la meta de la nostra vida» (Benet XVI, catequesi del 6 d'octubre de 2010).
