Estimat Pau,
Aquests dies hem tingut una nova sessió de la Fundació Poblet entorn del tema de les ONG. S'han dit coses interessants per tenir molt presents i reflexionar. Es va parlar d'uns valors en alça en la nostra societat: «Individualisme, llibertat i autorealització, tolerància respecte a la llibertat dels altres, pluralisme ideològic i religiós..., democràcia com a forma d'organització social, consciència mediambiental, consciència d'igualtat de gènere, revaloració de l'oci i del temps lliure».
També es va apuntar als valors que van de baixa a la nostra societat: «treball com a cultura de l'esforç, sentit de la transcendència, religiosa o no; sentit de responsabilitat, dels drets, no dels deures; sentit del compromís, personal i social; solidaritat extensa, més enllà de l'àmbit local, austeritat».
Davant d'aquest panorama social he recordat tot aquest panorama previ a les eleccions. En una societat on també van de baixa l'associació assistencial, religiosa, política, sindical...
I quan ens disposem a començar aquest temps d'Advent, un temps amb el qual comencem els cristians l'Any litúrgic, i també la preparació espiritual de la festa de Nadal, llegeixo en la Paraula de Déu del diumenge 1r d'Advent: «Siguem conscients dels moments que vivim, ja és hora d'aixecar-nos... tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe... Comportem-nos dignament».
Serem capaços de mirar la nostra societat amb mirada senzilla, neta i deixar-nos interpel·lar? És a dir, adonar-nos del moment en què vivim. No ser inconscients del que ens envolta. O també viure les nostres responsabilitats amb dignitat.
Em preguntaràs, Pau quines són aquestes responsabilitats. Jo crec que hi ha prioritats.
I si el terreny polític no té un bon ressò social, seria bo que al llarg d'una nova legislatura que es presenta, seria un bon camí intentar complir un programa que pocs coneixen tot i la campanya, perquè el que domina són les desqualificacions mútues, fer un esforç de treballar junts per una dignificació de la classe política. I no només per arribar al poder, ja que d'altra banda ja sabem que el poder sempre té un camí d'alternança.
L'Església té també altres responsabilitats. Potser seria bo menys dinamisme i una més profunda reflexió per arribar a descobrir si l'evangeli l'escoltem i el practiquem, o només l'escoltem. Una escolta que després es dilueix en una acció superficial. I això ens pot portar a la duresa de cor. Sant Bernat parla de «la duresa del cor fruit de les maleïdes ocupacions... Tantes ocupacions, no seran, al capdavall, com una simple teranyina?»
En la sessió de la Fundació Poblet es va dir una altra cosa important: «El jove és generós. Però per a comprometre's necessita dues coses: una tasca apassionant, un líder amb una ètica, un compromís autèntic».
Mira Pau, m'has dit més d'una vegada que la tasca és a fora i no dins el monestir. Jo et diria que d'acord amb tot això la vida monàstica té aquestes dues coses que poden atreure per un compromís social, perquè els valors de la nostra vida són per a projectar-los en la vida de la societat i de l'Església.
Et desitjo que aquest temps d'Advent sigui un bon camí per a una bona celebració del Nadal, més enllà d'allò superficial i folklòric de la festa. Una abraçada.
+ P. Abat
