Homilia predicada pel P. Rafel Barruè Broch
Fl 4,10-19; Sl 111; Lc 16,9-15
«Ningú no pot servir dos amos».
Però, si nosaltres només tenim un amo? Si cadascú de nosaltres hem estat cridats a viure la nostra vida al servei del Senyor? Des del monestir, des de la família, des del treball, des de casa, des de l'esbarjo; cada cristià hem estat cridats a viure i estimar per un sol amo: el Senyor.
I, nosaltres hem estat cridats a l'escola del servei diví en la nostra consagració com a monjos.
«Ningú no pot servir dos amos».
Clar que no! «Si estima l'un, no estimarà l'altre». Però, és veritat que sols servim el Senyor? O de vegades caiem sense adonar-nos en l'abandonament del servei del Senyor? I més encara, ens conformem en unes vacances, en un espai fàcil, amb totes les riqueses, els capricis, els ídols que puguen arrelar i créixer?
«Ningú no pot servir dos amos».
«No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses». Cal aclarir a qui servim de debò. Tal vegada podem fer una llista amb dues columnes. Posant en una les coses que ens impliquen servir el Senyor i en l'altra les de les riqueses, els capricis, els ídols en definitiva. Així, tal vegada podem veure amb els nostres propis ulls allò que ens passa desapercebut. Així, podrem millorar en molt el nostre servei diví.
La primera deixebla, Santa Maria, ens encoratja avui amb el seu exemple de vida.
