Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ap 15,1-4; Sl 97; Lc 21,12-19
Estimats germans,
Els cristians de finals del s. I, estaven en una situació dramàtica: incompresos, menyspreats i perseguits. L'autor del Llibre de l'Apocalipsi els vol convèncer que la victòria és segura. També al s. XXI experimentem les dificultats i fatigues si volem seguir fidelment al Crist. És en els moments difícils quan cada u dóna la talla de si mateix i quan es posa de manifest la sinceritat de la nostra confiança en el Senyor. No hi ha res important en la vida que es pugui obtenir sense esforç. Certament, per la creu s'arriba a la resurrecció.
Les mil penalitats no impedeixen de creure en aquest himne de la primera lectura, i que continuem cantant a Vespres: «Senyor, Déu de l'univers, les vostres obres són grans i admirables». La imatge enigmàtica i bella que hem escoltat ens fa comprendre millor el món on vivim: «Vaig veure, també, com un mar de vidre i de foc». El vidre és feble i transparent: nosaltres som febles i hauríem de ser transparents. Diu el Salm: «Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses». Es tracta de l'obra prodigiosa que Déu realitza en nosaltres: febles com som, però podem esdevenir forts i transparents; instruments imperfectes, però útils, en mans de Déu; capaços de portar la seva Llum, i d'encendre en el cor dels altres el Foc del seu Amor si el nostre comportament és transparent.
Comportament net i transparent com el del sants. Recordem avui els 117 sants màrtirs del Vietnam. Recordem també, amb agraïment, els 4 monjos italians que avui fa 70 anys van venir a Poblet per sembrar la llavor de la vida monàstica, interrompuda durant 105 anys. Germans, donem-ne gràcies a Déu en aquesta Eucaristia. «Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida», ens diu Jesús.
Si he citat un càntic de Vespres, inspirat en la primera lectura d'avui, voldria acabar amb un càntic de Laudes, del llibre del profeta Habacuc. En períodes difícils o en situacions límit, com les descrites a l'Evangeli d'avui, la petita obra mestra d'aquest profeta ha servit per a retrobar l'esperança cristiana. Podem veure-hi que la nostra resposta ha de ser la fidelitat. Quan sembla que ja no ens queda res, quan s'enfonsen les seguretats humanes, trobem una llum d'esperança en la nostra fe. Cito el text, però en plural: «Nosaltres celebrarem el Senyor, feliços de veure que Déu ens salva. El Senyor sobirà ens ha fet valents, i amb peus lleugers com els dels cérvols, ens encamina, invencibles, cap als cims».
