Homilia predicada pel P. Maties Prades
2Jn 4-9; Sl 118; Lc 17,26-37
Estimats germans,
L'any litúrgic s'acosta a la seva fi. Les lectures de l'Evangeli ens inviten a recordar que totes les coses tenen un final. I nosaltres, també. Admirem la bellesa de la tardor. La natura es renova. Les fulles dels arbres canvien de color i cauen. Les fulles del calendari també cauen. Les persones evolucionem. El temps passa. Totes les coses d'aquest món són caduques.
Però no hem de viure angoixats, obsessionats per un futur desconegut. En les nostres relacions amb Déu, l'única por que hem de tenir és de tenir por, segon escriu un monjo cartoixà. Jesús ha donat la vida per ensenyar-nos a viure la dimensió més profunda de l'amor, que significa donar la vida aquí i ara. Per altra banda, el temor que s'experimenta per no saber correspondre suficientment a l'amor de Déu, és senyal de desig de fidelitat, de voler ser coherents entre el que pensem i fem. Hem d'estimar la vida, sense aferrar-se a ella; estimar les persones, sense cercar dependències; abandonar les coses caduques per entrar en contacte amb Aquell que roman per sempre: aquest és, penso, el secret de la pau de l'ànima.
«Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà», diu Jesús. La llei del contrast sembla portar endavant el nostre procés de maduració. En el camí de la humilitat pugem quan baixem. Moltes vegades diem sense pensar-ho: «Que es faci en mi la voluntat de Déu». I això implica el veure que l'amor va més enllà del mitjans, significa contemplar el fi i acceptar els mitjans que disposem per assolir-lo. Segons l'esmentat cartoixà, la rebel·lia del nostre "jo" i les resistències del nostre amor propi ens fan avançar més quan tenim confiança i bona voluntat... molt més que les nostres victòries fàcils que semblen completes. Aquestes poden provocar orgull o una vida virtuosa superficial. Quan som febles, Crist ens comunica la seva força. Així, esdevenim forts en la lluita diària i avancem estimant.
Aquest Evangeli més que parlar de la fi del món, ens anima a ser complidors del manament de l'amor. La primera lectura ens pot ajudar a ser millors cristians. És un resum de la segona carta de Joan, que conté dos punts de reflexió. Primer, ens fa bé recordar el manament de l'amor. «Ara us demano una cosa: que ens estimem els uns als altres». És més fàcil ser egoistes que generosos. Estimar suposa fer l'esforç de sortir de nosaltres mateixos. Segon punt, no hem de fer un Déu a la nostra conveniència. «Pel món corren molts seductors» i moltes seduccions que ens atreuen i aparten del camí de l'Evangeli. No hem de caure, per exemple, en un Humanisme sense Déu, que acaba eliminant la part més important de l'ésser humà. Si no separem la intel·ligència i l'amor, les idees i els sentiments, avancem vers la plenitud, la plenitud que supera les limitacions del temps.
«Feliços els homes de conducta irreprensible ... que busquen el Senyor amb tot el cor».
