Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
El cant d'entrada ferial ens anunciava la reunió de tots els disgregats (A 1) en la sacrosanta intimitat de Déu, que és la meta de la seva esperança i font de la seva felicitat (cant de comunió, primer). Perquè, mentre esperem aquest moment, l'Església ens dóna tres consignes a seguir: fer oració (cant de comunió, segon), practicar la caritat (postcomunió) i, com a conseqüència de tot, la fidelitat (col.lecta). És que ser fidel vol dir donar la pròpia fe. I nosaltres hem donat la nostra fe a Déu el dia del nostre baptisme, quan vam ser consagrats a Ell, tal com ho fan els esposos recíprocament el dia del seu matrimoni. El servei constant al Senyor comporta algunes exigències radicals, però també hi han alegries, donat que, el mateix que els esposos en la seva vida en comú, els cristians trobem en el servei a Déu "el goig ple i vertader" (col.lecta). Aquest dissabte el dediquem a la Mare de Déu en quant ens mena a l'Esperança, és a dir, en quant ella ens mena a Jesús que és la nostra vertadera esperança.
Les lectures eren ferials. La primera era de l'Apocalipsi de sant Joan [11, 4-12], que ha posat l'accent en què "aquests dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra" (verset 10). I és que, en efecte, els dos testimonis havien esdevingut els símbols de l'Església amb respecte al poder polític i religiós de l'Imperi perseguidor. I si bé els testimonis són ferits i morts per la Bèstia, ressuscitaran i seran col·locats junt a Déu, a imitació del seu Senyor. Pel què, el misteri de la mort i resurrecció de Crist es torna a repetir en els màrtirs.
El salm responsorial escollit ha estat el 143 [1. 2. 9-10 (R.: 1a)], que ens ha explicat com el rei i el poble apareixen en aquest salm identificats: de manera que la benedicció de l'un és la de l'altre; la victòria i la prosperitat de l'un són la de l'altre. De fet, aquesta identificació no s'ha donat mai plenament en cap Estat, ni en la monarquia d'Israel, sinó només es compleix en Crist i l'Església.
I pel que fa a l'evangeli, el fragment era de sant Lluc [20, 27-40], on se'ns ha recalcat, que Déu "no és Déu de morts, sinó de vius" (verset 38). I és que en la coneguda controvèrsia referent a la resurrecció, negada pels saduceus, constitueix per a aquests l'ocasió per a interrogar Jesús sobre el cas d'una dona casada amb set marits. El Mestre, a més de dir-los que allà serem com àngels, els fa notar l'aspecte transcendental del món nou on anirem a parar i reafirma, basant-se en l'Escriptura, la realitat de la resurrecció. Amén.
