Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
La Basílica del Laterà és la catedral del Papa, com a bisbe de Roma que és. Fou erigida per l'emperador Constantí, vers l'any 330, durant aquells pocs anys d'eufòria que va conèixer l'Església en sortir de la gran persecució, i abans de sofrir el llarg i greu assalt de l'arrianisme, que negava la divinitat de Jesucrist. Es veieren llavors sorgir per tots els pobles esglésies, vers les quals hi convergien joioses les multituds per a celebrar les seva dedicació. Pel que fa a aquesta Basílica del Laterà s'hi veié desenrotllar-se, al llarg de setze segles, molts i importants esdeveniments: primer que tot, convé recordar —com a exemple— aquelles nits pasquals dels segles IV i V, quan els romans es van anar agregant per milers al cos de Crist, rebent el baptisme i la confirmació en el seu baptisteri, i celebrant l'Eucaristia pasqual en la basílica. Avui dia, però, el Papa només celebra al Laterà la missa de la tarda del dijous sant, en el transcurs de la qual renova el gest de Crist de rentar els peus als seus deixebles. El successor de Pere és, al mateix temps, el bisbe de Roma i el bisbe de l'Església catòlica universal, ja que ambdós ministeris són inseparables. Per aquesta raó, totes les esglésies de ritu romà disseminades per tot el món, tenen com a cosa pròpia el celebrar el misteri de la única Església de Crist, en la festa de la dedicació de la catedral de Roma.
Les lectures són pròpies d'avui. I és per què les esglésies cristianes no són uns temples com ho fou el de Jerusalem, ja que aquest no va sobreviure a la vinguda de Crist entre els homes; i això perquè Crist era el Temple únic de Déu, com ens ho ha testimoniat l'evangeli [Jn 2,13-22]. Mentre que sant Pau ens ha recordat que l'Església vivent, de la qual en formem tots part, no és pel seu cantó, temple de Déu i mansió de l'Esperit Sant, sinó en quant és el cos de Crist [primera lectura, de sant Pau als corintis, 3, 9-b-13. 16-17]. I el salm responsorial era el 45, que ens ha parlat de què Jerusalem —i l'Església— no es defensa amb muralles exteriors, sinó amb la presència de Déu al mig d'ella. I aquest cos de Crist augmenta al llarg dels temps fins a esdevenir un dia l'Església del cel, la qual glòria ens ha presentat unalectura de l'Apocalipsi [Ap 21, 1-5]. Amén.
