DIJOUS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY (I)

Dia 13 de gener: Sant Hilari, bisbe i doctor

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Hilari nasqué a Poitiers a començament del segle IV. S'havia casat i era pare d'una filla anomenada Abra —que és honorada com a santa—; es convertí a la fe cristiana amb la lectura de les Escriptures, ja que la revelació de Déu a Moisès i el pròleg de sant Joan, impulsaren amb la seva llum a aqueixa ànima en la recerca sincera de la "veritat", dient: "Déu és bell i d'una tal bellesa que la sentim sense poder comprendre-la". Hilari visqué llavors dins del resplendor de la bellesa. Poc temps després del seu baptisme fou promogut a l'episcopat (fou vers l'any 350). Nomenat bisbe de Poitiers es mostrà prompte com "un defensor constant de la divinitat del vostre Fill —de Crist— i a fer-ho "amb un zel infatigable" (col.lecta). Junt amb sant Atanasi defensà vigorosament contra els arrians la fe definida al Concili de Nicea. A causa d'això hagué de sofrir quatre anys d'exili, que, d'altra banda, foren plens d'una intensa labor intel·lectual, ja que fou llavors quan va escriure el seu "Tractat sobre la Trinitat". La lluita contra els poderosos i la composició de les seves obres, no foren obstacle perquè Hilari es mostrés proper als seus fidels i atent a les seves necessitats. En designar per a la seu de Ligugé al futur sant Martí, convertí el Poitou en el bressol de la vida monàstica a la Gàl·lia. Morí a Poitiers l'any 367.

Per a la lectura contínua, comencem amb la carta als cristians hebreus, adreçada a certs cristians d'origen jueu molt enganxats encara amb l'esplendor del culte jueu, fent-los notar el caràcter provisional d'aquest culte, ja que no passava de ser un símbol de les realitats de salvació operades per Jesucrist. El fragment escollit com a primera lectura per avui [3, 7-14] ens diu que "mentre repetim aquell ‘avui', exhortem-nos els uns als altres perquè la seducció del pecat no endureixi ningú" (verset 13). I és que, prenent com a base el salm 94, s'exhorta als cristians a romandre fidels, perquè l' "avui" de Déu és el temps present, en el qual transcurs es fa necessari escoltar la veu del Senyor i no permetre que els nostres cors s'endureixin, sinó que segueixin ferms fins a la fi.

El salm responsorial era el 94 [6-7. 8-9. 10-11 (R.: 8)], el qual títol és: Veniu i adorem-lo! I és que l'adoració és l'actitud que escau a l'home davant del seu Creador, perquè ens posa en disposició d'escoltar ‘avui' la seva veu i, interpel·lats per ella, convertir-nos i entrar en el repòs de Déu.

I pel que fa a l'evangeli era de sant Marc, que ens el presenta com l'evangeli de Jesucrist, Fill de Déu; i gràcies als relats recollits de la predicació dels apòstols, Marc revela poc a poc el misteri de Jesús de Natzaret. El fragment d'avui [1, 40-45] ens ha narrat la rehabilitació d'un leprós. Contada pels tres sinòptics, aquesta curació d'un leprós sembla haver estat un dels primeríssims miracles de Jesús i és un dels signes més clars de l'arribada dels temps messiànics. El leprós era un home bandejat de la societat jueva: guarint-lo, Jesús li torna la seva dignitat i posa en evidència la prohibició que fins llavors l'havia colpit. Marc posa en relleu que Jesús es compadí (verset 41); i és que Jesús manifesta l'amor potent guaridor de Déu a través d'aquests sentiments humans. El seu carisma de taumaturg es veu en la voluntat que demostra de curar els malalts que troba! Amén.