TEXTOS PER AL NADAL II
Dels sermons de sant Efrem de Nísibis
Tal com l'esbarzer a l'Horeb va portar Déu en la flama, així Maria en la seva virginitat ha portat el Crist; essent perfectament Déu, ha entrat per l'orella a l'interior de les entranyes. I el meu Déu s'ha fet home de manera pura, i ha sortit de les entranyes cap a la creació.
Una verge ha concebut Déu, una estèril ha concebut un verge! I exulta el fill de l'estèril davant la concepció de la virginitat. Déu ha dut a terme una nova meravella entre els fills de la terra: ha nascut sense unió matrimonial, i el seu herald sobrepassa la natura. El Crist, que té el cel al palmell de la seva mà, heus-lo ací ajagut a la menjadora com el palmell; aquell que en les mans conté el mar, té el seu naixement en una cova; la seva glòria omple el cel, i la menjadora és plena del seu esplendor.
Moisès va voler contemplar la seva glòria, però no va poder-la veure com hauria volgut. Anem a veure'l, avui, ajagut a la menjadora amb els bolquers. La cara de Moisès va brillar quan Déu li parlà; es posà un vel a la cara perquè el poble no podia mirar-lo, com nostre Senyor que en sortir del cos de Maria va entrar al món i es va revestir amb el vel del cos.
Els noms de Maria són molts, i cal que jo l'anomeni amb aquests noms: és el palau on resideix el Rei dels reis poderós, el qual quan ha entrat en ella no n'ha sortit, perquè d'ella s'ha revestit del cos i ha entrat en el món. És encara, el cel nou on resideix el Rei dels reis; en ella s'ha manifestat i ha entrat en la creació, dissenyat i vestit amb les seves formes. És el cep de la sarment que ha donat fruit d'una manera fora del natural, i tot i que la seva natura no era semblant a aquesta, se n'ha revestit el color i amb ella ha entrat. És la font d'on ha brollat l'aigua viva per als assedegats; i aquells que han tastat la seva beguda, han donat fruit centuplicat.
De sant Lleó el Gran, Homilia I sobre el Nadal
AVUI, ha nascut el nostre Salvador. Alegrem-nos. No és just donar lloc a la tristesa. El Fill pren la naturalesa humana per reconciliar i vèncer la divisió. Pren la baixesa de la nostra condició, es rebaixa romanent el que era i assumint el que no era: la majestat es revesteix d'humilitat, la força de debilitat, l'eternitat de caducitat, tot associat a la UNITAT d'un sol Senyor.
Donem gràcies a Déu, per la misericòrdia amb que ens ha estimat, que ens ressuscita a la vida de Crist, per ser una nova criatura, una nova obra de les seves mans. Reconeix, oh cristià, la teva dignitat, que participes de la naturalesa divina. Recorda que arrencat de les tenebres, se t'ofereix la claredat de Déu.
