Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
He 10,32-36; Sl 33; Jn 17,11b-19
U. Què vol dir això de la unitat? Ja sabeu de sobres que no vol dir uniformitat.
La Trinitat és unitat, però és clar que no és pas uniformitat. Així, amb els ulls posats en la Trinitat, que és unitat del pare, del Fill i de l'Esperit Sant, és com la vida de cada cristià s'ha de reflectir en la unitat, que no és pas uniformitat.
Jesús prega al Pare, per nosaltres: «Perquè siguin u com ho som nosaltres». Cadascú de nosaltres en aquesta Eucaristia, cada monjo, cada cristià està cridat a la unitat. I des d'aquesta unitat és quan podrem fer el camí que se'ns demana: « Jo els he enviat al món tal com vós m'hi heu enviat a mi», ens diu Jesús. El nostre camí passa pel món. Tot i no ser del món som enviats al món.
Per a què? Per a donar testimoni de la veritat. La veritat que hem rebut de la llum de la fe. Donant testimoni de la nostra esperança i el nostre amor, sempre, malgrat les lluites internes i els sofriments que ens hi poden arribar de l'exterior. Així, complirem la voluntat de Déu i obtindrem el bé promès d'estar on ell està.
Fructuós, Auguri i Eulogi tot i ser tres persones, també són unitat, són u davant del fet de donar testimoni de la seva fe. Com l'Església estesa d'orient a occident amb tots els seus carismes, no és pas uniforme. Però, si que cal tenir present en aquests dies el que ens uneix, el sentit de la unitat de tots els cristians. En Crist som u.