Estimada M. Lluïsa,
Gràcies per la teva targeta de 12 estrelles, una per a cada mes d'aquest nou any que iniciem. Les necessitarem. Sobretot la primera de les estrelles: la pau.
L'home vol la pau, la busca, la necessita... Però el fet és que aquesta pau no l'aconsegueix o si la arriba a tenir, amb facilitat se li trenca. La realitat és que són molts els conflictes armats al món. En altres casos no són conflictes armats, però ho són socials, o religiosos, i també a nivell personal. Vivim en una societat amb un ritme endimoniat, en molts aspectes. En informació, sobretot, en innovacions tecnològiques, en el ritme de la vida mateixa. No és fàcil mantenir la calma, la serenitat, la pau. Com a seqüela de tot això la vida se'ns fa difícil, dura.
Necessitem més que mai la benedicció de Déu, que la Paraula de Déu que escoltem en el primer dia de l'any es faci realitat en la nostra existència: «Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau».
El Senyor es fixa en tu. Amb tota certesa. Però Ell vol que nosaltres ens fixem en Ell. Que es trobin les nostres mirades. Perquè llavors és quan el nostre cor pot pacificar-se, que jo crec és el primer pas per a la pau: que el cor de l'home, de cada persona, es pacifiqui. No podem ser instruments de pau si prèviament no estem pacificats. I aquest camí de pacificació passa per dedicar-se temps a un mateix, temps d'escolta, d'acolliment en silenci. Una recepció de les coses i de les persones que, viscuda sense cap judici, et proporcionaran pau.
La pau és més que una tranquil·litat, que de vegades només serveix per aprofitar-se dels altres. La pau és més que llibertat, que s'utilitza en ocasions per a robar-se mútuament. La pau és més que un descans per devorar els béns de la terra sense deixar els plaers. La pau és més que absència de violència física. Per a molts la pau és una altra forma de guerra.
Estimar la pau, cercar la pau, ser instrument de pau, és primer deixar-se pacificar, i, després, estar disposat a sacrificar la teva pau per ajudar els altres a tenir pau. Aquesta és la pau per la qual ha de viure i lluitar tot cristià. És la pau del Ressuscitat, que viu i treballa per la unitat de la persona, per la unitat i reconciliació amb els altres. Camí sense final. Apassionant...
Et desitjo que visquis amb aquesta passió que farà clarejar la llum del Senyor en el teu cor. Una abraçada
+ P. Abat
