DIJOUS DE LA SETMANA II DURANT L'ANY (I)

Octavari de pregària per la unitat dels cristians

Homilia predicada per fra Lluís Solà
He 7,25-8,6; Sl 39,7.8-9.10 i 17 (R.: 8a i 9a); Mc 3,7-12

Només podrem pregar i treballar per refer els lligams trencats entre els cristians si hem experimentat el dolor per la comunió trencada, tant si nosaltres hem provocat aquest trencament com si n'hem sofert les conseqüències. D'aquest dolor, d'aquesta ferida en neix la pregària i el treball per refer els vincles de la unitat: de la creu de Crist, que és la font de tota reconciliació. Quan ens apropem al misteri de la creu —i ho farem d'ací uns instants damunt l'altar— fem l'experiència, prop de Déu, d'aquella comunió indestructible, com la que experimentaren Moisès i els seus acompanyants a la Santa Muntanya, en la lectura que llegíem ahir a Vespres. Però en la nostra realitat quotidiana, fem l'experiència del trencament i de la divisió, i de la fragilitat de les relacions humanes. I per això preguem. Perquè ni tan sols els cristians hem pogut conservar intacta aquella túnica de Jesús teixida sense costures que els soldats no s'atreviren a trossejar, símbol ben expressiu de la unitat i del Crist com a font d'aquesta unitat.

L'evangeli d'avui ens presenta una bonica imatge de la missió de la comunitat dels deixebles de Jesús d'aplegar tothom en la seva amistat. Entorn de Jesús s'aplega gent vinguda d'arreu amb les seves xacres. És la humanitat que es retroba reconciliada entorn de Crist. Però parem esment en l'estil de Jesús, que haurà de ser també el de la seva església, en aquest treball per a la reconciliació: Jesús s'aparta una mica, dalt la barca, i no vol ser descobert. La discreció i l'amagament són imprescindibles per a l'autèntica evangelització, per tal que les nostres comunitats puguin barrejar-se com el llevat amb la pasta, amb la pasta del món, que necessita el ferment de la unitat.

Solament «Jesús té el poder de salvar-nos definitivament, a nosaltres, que per mitjà d'ell ens hem acostat a Déu», com ens deia la carta als Hebreus. Demanem-li a aquest nostre Gran Sacerdot, Jesús, que faci de nosaltres, grans de blat dispersos pel terrer del món, un sol pa d'olor agradable per a ser-li presentat. Així ho pregava una antiga anàfora. Preguem-ho també nosaltres en acostar-nos a l'altar per consagrar el pa i el vi de la unitat, que són sagrament de Crist i nostre. Amén.