NADAL: Dia 7 de gener

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1Jn 3,22-4,6; Sl 2; Mt 4,12-17.23-25

Estimats germans,

L'Infant Jesús adorat pels mags d'Orient avui ja se'ns manifesta com el Messies, el Mestre enviat per Déu. Els llums artificials del Nadal s'estan apagant. El proper dilluns tornarem al temps litúrgic de durant l'any, intentant seguir Jesús i escoltar-lo. On és l'estrella que ens condueix a Jesús? Hem de tenir en els nostres cors la Llum de Déu que il·lumina el nostre camí. Camí en que, segons Ramon Llull, les carreres per les quals l'amic encerca son Amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amor.

Per a molts, Déu apareix impotent enfront de l'omnipotència del mal i es pregunten: "On és Déu?". Per a Enzo Bianchi, fundador de la comunitat monàstica de Bose, la pregunta hauria de ser: "On és l'home?". On som nosaltres? On sóc jo? La lectura de la primera Carta de Joan i de l'Evangeli d'avui ens situa al lloc que ens pertoca com a cristians. Molts dels grans temes de l'Evangeli apareixen en la primera Carta de Joan: creure, estimar, confessar la fe, viure com Jesús... Insisteix en la tensió entre el bé i el mal, entre la llum i la tenebra. Cal discernir-ho guiats per l'Esperit de Déu. Corren pel món molts falsos profetes que desorienten, que aparten del camí encertat. Com a conseqüència hi ha sospirs i plors.

Però el nostre camí també esta enluminat d'amor, en paraules de Ramon Llull. El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum. La Llum de Déu. En el viatge de tornada, els Mags ja no necessiten cap estrella perquè la porten dins i il·lumina la seva vida: Jesús es va manifestar i ells cregueren. Convertiu-vos, ens diu Jesús. Creguem... estimem. Creguem en l'amor, germans. Moltes persones necessiten ser ajudades i estimades. Si imitem la manera d'actuar de Jesús no ens equivoquem. El que Ell fa, segons l'Evangeli d'avui, està en relació amb el text d'Isaïes que hem escoltat avui a Matines: curar els cors adolorits, proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum (Is 61,1). On som nosaltres? On sóc jo?

Si actuem com Crist posem de manifest que comprenem el seu missatge i que el seu manament d'estimar el proïsme és el nostre objectiu principal. Viure a les fosques vol dir viure en la desesperança, la divisió, l'enemistat, i en el silenci de la por. La llum, en canvi, és la alegria, la pau, les ganes de viure. Aleshores el nostre camí el veiem il·luminat per l'amor.

Demanem a Jesús el Senyor, en aquesta Eucaristia, que tinguem la intuïció dels senzills i la profunditat del savis, com els pastors i els mags que el van visitar. Adorem-lo també nosaltres.