Diumenge després d'Epifania: EL BAPTISME DEL SENYOR (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Is 42,1-4.6-7; Sl 28; Ac 10,34-38; Mt 3,13-17

El regal del temps fort de Nadal acaba amb un llaç trinitari: «Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua a l'instant. Llavors el cel s'obri i veié que l'Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut"».

Se'ns manifesta la veu del Pare, l'acció de l'Esperit i l'acceptació del Fill. El Fill accepta batejar-s'hi, complint «tot el que és bo de fer». El Fill baixa a les aigües per ensenyar-nos que Déu s'ha fet un de nosaltres, entre nosaltres, compartint les aigües del nostre perdó. Déu s'ha barrejat en les aigües del nostre món, de la nostra cultura, de la nostra societat.

L'estimat del Pare, en qui s'ha complagut és l'únic, l'únic que al baixar a les aigües ens purifica a tots «els qui creiem en ell i fem el bé». Perquè les aigües del baptisme ens donaran la llum, ens trauran de les nostres presons on vivíem encadenats i ens alliberaran de qualsevol taca de foscor.

El Fill baixa al riu per fer saludable l'aigua del nostre món, perquè nosaltres mitjançant el perdó esdevinguem saludables per al nostre món.

El nostre camí cristià per a la vida passa per baixar al riu, per baixar a rentar-nos amb les aigües que Jesús ha purificat. Jesús ha baixat al riu perquè nosaltres baixem. S'ha humiliat perquè nosaltres ens humiliem, perquè nosaltres sapiguem quin és el camí per accedir a Déu.

Ens cal humilitat per baixar al riu. I, baixant és com és puja cap a Déu, és com Déu ens reconeix i es complau de cadascú de nosaltres, fills estimats seus que som.

Baixar per pujar, és el camí de la humilitat que hem de recórrer, l'únic camí per arribar a ser reconeguts com a fills estimats. L'únic camí per a que l'Esperit vingui a fer estada en cadascú de nosaltres.

Anem-hi, baixem-hi al riu, rentem-nos-hi amb l'aigua de la reconciliació.