DIVENDRES DE LA SETMANA III DURANT L'ANY (I)

Sant Tomàs d'Aquino

Homilia predicada pel P. Maties Prades
He 10,32-39; Sl 36; Mc 4,26-34)

«Oh Déu, vós féreu admirable sant Tomàs d'Aquino en l'anhel de santedat i en l'afany per la ciència sagrada». Estimats germans: l'oració col·lecta i les dues paràboles volen dir-nos que l'acció de Déu és més important que l'esforç de la persona. L'Evangeli d'avui ens ensenya a comprendre com condueix Déu la nostra vida, de manera diferent als nostres càlculs. Podem tenir la sensació de que no avancem, que no tenim accés a grans actes heroics, que el món és contradictori... Molt al contrari, les dues paràboles són esperançadores. El valor que les coses petites tenen als ulls de Déu ens inviten a cultivar la interioritat per tal de comprendre la nostra identitat com a cristians sense perdre's en qüestions secundaries. Tenim «altres béns millors, que duren per sempre».

L'afany per la ciència sagrada ens ha de conduir a comprendre el misteri de la creu, que ens fa sostenir tantes lluites i sofriments, segons la primera lectura. Comprendre la saviesa del perdó i de la misericòrdia, que ens fa solidaris dels qui sofreixen. Comprendre la força de la Gràcia que actua silenciosament en nosaltres, i ens recorda: no perdeu aquesta valentia. Comprendre també la gratuïtat de l'amor veritable que ens asserena i conforta: «Sigui el Senyor la teva delícia, i et donarà el que desitja el teu cor», segons el salm. Tot això té una conseqüència, que va creixent com la llavor de mostassa: l'anhel de santedat.

Si volem que la nostra vida tingui branques grosses i bona ombra on s'ajoquin, com els ocells de la paràbola, les persones que esperen el nostre acolliment i la nostra comprensió, cal arrelar en Crist, tot confiant en el seu Amor, en la seva Paraula, que «germina i creix». Com la vida virtuosa que neix de l'oració, i creix quan fem la voluntat de Déu i no la pròpia. La fe i la confiança ens il·luminen per afrontar amb valentia i esperança les dificultats i problemes. Quan ens abandonem en Déu i confiem en el seu Amor, aprenem a ser pacients i a esperar-ho tot al seu temps.

«Encomana al Senyor els teus camins; confia en Ell, deixa'l fer».