Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Lv 19,1-2.11-18; Sl 18; Mt 25,31-46
«Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor». El reconeixement del Senyor i els altres. Això és el resum de la Llei. Aquest és el camí per a la santedat.
En els altres, en tot el que fem als altres ho estem fent a Crist mateix. Tu elegeixes el suplici etern o la vida eterna. I ara, és el temps favorable per exercitar-te, per discernir el camí que vols prendre.
Nosaltres recordem que som pols. Però, l'altre dia pintant vaig pensar que tal vegada som com a pigments en pols. Cadascú som pols, però amb un color diferent. Hi ha infinitat de matisos.
Ara bé, el pigment s'ha de barrejar amb un aglutinant perquè es formi una massa pastosa que serà la matèria en la qual pintarem. La mescla del pigment en pols i l'aglutinant creen la base en la qual es pot anar creant bellesa en el quadre de la vida.
Si ens considerem pols. Si ens considerem pigments en els nostres colors diversos. És per a la nostra santedat que em de tenir present que Déu ens és l'aglutinant que ens cal per poder crear bellesa.
I, han d'estar molt ben mesclats la pols i l'aglutinant, l'home i Déu. Perquè no surtin grumolls que seria pecat i no bellesa. I, ens cal bellesa. Ens cal crear bellesa per donar-la als altres. Així, Crist ens podrà dir: «Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món».