9 de març de 2011

LECTIO DIVINA

SALM 22 (21)

Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar».
Salm del recull de David.
2 Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?
No véns a salvar-me, no t'arriba el meu clam.
3 Crido de dia i no em respons, Déu meu;
crido de nit, sense repòs.
4 I això que tu ets el Sant,
que té per tron les lloances d'Israel!
5 En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;
6 a tu clamaven i eren deslliurats,
en tu confiaven i no foren confosos.
7 Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.
8 Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:
9 «Que s'adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l'alliberi, si tant se l'estima!»
10 Però tu em tragueres del si de la mare,
ets tu qui em confiares als seus pits;
11 acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
des d'aleshores ets el meu Déu.
12 No t'allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m'ajudi.
13 M'envolta un ramat de braus,
m'acorralen vedells de Basan;
14 uns lleons que destrossen i rugeixen
baden la boca contra mi.
15 Tot jo m'escolo com l'aigua,
se'm deslloriguen tots els ossos;
el cor, com si fos cera, se'm fon dins les entranyes.
16 La meva gola està resseca com terrissa,
la llengua se m'encasta al paladar.
M'ajeus a la pols de la mort.
17 M'envolta una munió de gossos,
m'encercla un estol de malfactors;
m'han lligat les mans i els peus,
18 puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets;
19 es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
20 Però tu, Senyor, no t'allunyis;
força meva, cuita a defensar-me.
21 Allibera la meva vida de l'espasa,
que no mori entre les grapes del gos;
22 salva'm de la gola del lleó,
guarda'm de les banyes del brau.
Senyor, m'has escoltat!
23 Anunciaré el teu nom als meus germans,
et lloaré enmig del poble reunit:
24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob,
glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d'Israel!
25 Perquè no ha rebutjat ni menyspreat el pobre desvalgut;
no l'ha privat de la seva mirada
i quan cridava auxili l'ha escoltat.»
26 En tu s'inspirarà el meu cant davant de tot el poble;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.
27 Els humils en menjaran fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui el cerquen
i es diran: «Que tingueu llarga vida!»
28 Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,
es prosternarà davant seu gent de totes les nacions.
29 Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà dels pobles.
30 Els qui estan plens de vida l'adoren,
s'agenollen davant d'ell els moribunds
i el qui ja no es pot revifar.
31 Una descendència donarà culte al Senyor;
parlaran d'ell a aquesta generació.
32 Vindran a anunciar la seva bondat
al poble que ha de néixer,
i diran: «El Senyor ha fet tot això!»

Estructura del salm

Aquest salm és una súplica individual amb dos moments importants: súplica d'auxili en la tribulació, en l'abandó, en el dolor, i promesa de lloança i acció de gràcies per l'alliberament que el salmista espera aconseguir. Els moviments de l'ànima xoquen de forma dramàtica: temor davant l'angoixa i confiança en aquell que pot alliberar de la mort. «L'abandonat de Déu» acaba «abandonant-se en Déu». És una súplica urgent, intensa, que interpel·la amb força. No es percep res de culpa en el qui suplica; tampoc demana el càstig dels seus enemics. No apareix cap senyal de desesperació. Hi ha, en el salmista, un domini de si mateix, que mostra una pau serena i profunda. Per això cap altre salm presenta una ànima tan bella, transparent i propera al Messies com aquest. Per això, essent una súplica tan singular, d'un innocent perseguit i alliberat, és un text que ha influït més que cap altre en els relats de la Passió.

Més que situar-lo en un context històric, caldria dir que ens descriu una situació típica realitzada amb una fondària poètica.

Podríem distingir tres parts o tres situacions distintes:

vv. 2-22 Súplica en una situació dramàtica, la vida que penja d'un fil.
vv. 23-27 Promesa d'acció de gràcies o de la mateixa acció de gràcies després de la superació del conflicte.
vv. 28-32 És un himne al Senyor, rei universal. Pertany als himnes de reialesa.

Hi ha moltes imatges, fortes, vigoroses:

La descripció dels enemics, amb figures d'animals ferotges (v. 13-19)
El crit d' espant, de dolor (v. 3)
El just fet un cuc (v. 7)
Déu com una llevadora (v. 10)
Un heroi valent (22)
Un pregoner (31)
Un rei (29)

Un possible origen del salm: Una societat de desigualtats, conflictiva i violenta. No es respecta la vida del qui estima la justícia. El just és "devorat" pels seus semblants que, com bèsties ferotges, solament se sadollen amb la seva mort. Entre el just i Déu hi ha una relació personal, fins al punt que es dirigeix a Ell dient-li: «Déu meu». Però té la sensació que està absent, i llavors recorda el passat, quan confiaven en Ell i aquest els alliberava.

La imatge més bella del salm és la d'un Déu que escolta el clam del pobre que pateix injustícia i l'allibera fent-li cantar himnes de lloança (v. 23-27).

Llegeix

Diu sant Agustí: «Heus aquí el salm. L'escriurem al nostre front, caminarem amb ell, no donarem repòs a la nostra llengua, dient aquestes coses. Mireu el Crist que va patir; heus ací el mercader que mostra la mercaderia; aquí teniu el preu que va pagar, la seva sang vessada. A la bossa (el seu cos) portava el preu, va ser ferida amb la llança, es va buidar, i va oferir el preu per tota la terra».

Convé llegir-lo varies vegades deixant-nos acompanyar per aquest dolor del Crist, per aquesta Passió de Déu, i intentar recrear-lo, des de l'experiència del mal d'avui, des de la mort i l'abandó de molts innocents, que avui també és molt sagnant.

Miguel de Unamuno ens diu del Crist a la Creu: «Aquí, encarnada, revestida d'aquest Verb silenciós que parla amb línies i colors, diu la seva fe el meu poble tràgic. És l'acte sagramental suprem que ens posa sobre la mort ben bé de cara a Déu».

Medita

v. 2 Molt comentat pels Pares. Posa de relleu una gran tensió davant l'abandó del Crist, profund i dramàtic, per part de Déu, per més que Ell havia confiat en el Pare. Però, de fet, es dirigeix a Déu en termes personals, i així revela que no és tant absolut el seu abandó. Tota la meditació del salm, sense preterir els altres versos, podria tenir aquest v. 2 com a teló de fons, ja que manté la situació real de l'innocent abandonat.

Podries fer la teva meditació amb aquests pensaments dels Pares:

«Es un gran misteri, gran i amagat, el que suggereix aquest clam de Jesús a Déu: "per què m'has abandonat?" Hem de cercar allò en que Crist ha estar abandonat... Va ser abandonat quan va prendre la forma d'esclau, la forma d'home i va assumir les seves penes i pecats» (Orígens).

«Les tenebres que es van estendre no van ser un eclipsi, sinó una manifestació de la còlera de Déu» (Sant Joan Crisòstom).

«L'home crida en el moment de morir i veure's allunyat de la divinitat. Ja que la divinitat està lliure de la mort; i la mort no es donaria si la vida no es retirés. La Vida que és la divinitat» (Sant Ambròs).

«El Pare Totpoderós s'ha allunyat d'Ell? No, la naturalesa divina i humana estan conjuntades, de manera que no poden ser destruïdes ni pel suplici ni separades per la mort» (Sant Lleó el Gran).

«La repetició manifesta la tendresa del Fill estimat. És com si la proximitat de la mort torbés Crist fins a l'extrem. Tot això posa de relleu la condició humana» (Casiodor).

«La naturalesa humana ha estat abandonada per Déu a causa del pecat. El Fill que s'ha fet el nostre advocat, el nostre defensor, plora la tristesa de la nostra naturalesa que ha pres al damunt seu. Crist ens ensenya a plorar» (Raban Maur).

v. 3-4 «El salmista vol separar el dia i la nit, a fi de deixar en el centre el silenci de Déu» (Alonso Schökel). Abastant el dia i la nit no hi ha possibilitat de descans. Si Déu és el veritable descans, com es podria descansar sense Ell? És el mateix que experimentava Jeremies quan deia: «Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls sense parar, de nit i de dia» (Jr 14, 17).

v. 5 i 6 Recorden els fets realitzats per Déu a favor dels avantpassats. La importància del record en la vida espiritual. Sense oblidar la situació difícil en què hom es pot trobar (v.7-9), torna a recordar l'acció benèfica de Déu (v. 10-12).

v.13-19 Un conjunt de versos amb matisos molt concrets que pots meditar molt directament en relació amb la Passió de Crist. La litúrgia, els poetes, parlen amb saviesa i molta força d'aquesta situació: «Mireu l'arbre de la Creu on morí el Salvador del món. Veniu, adoreu-lo». «Creu fidel, l'arbre més noble, el més insigne de tots! Cap bosc d'igual no en daria ni en fruit, ni en fulla, ni en flor» (Litúrgia del Divendres Sant).

«I Déu veient-se home,
va gustar la mort, soledat divina.
Va voler sentir allò que és morir el teu Pare,
i sense la Creació va veure's un moment
quan inclinat el teu cap donares
al respir de Déu el teu alè humà.

Revelaves al nostre ulls
la humanitat de Déu; amb els teus dos braços
obrint el mantell del misteri,
ens revelares la divina essència,
la humanitat de Déu, aquella que de l'home
descobreix allò de diví.»
(Miguel de Unamuno, El Crist de Velasquez)

Però també els mitjans de comunicació, la premsa de cada dia ens parlen amb cruesa d'aquesta Passió de Déu en l'home, d'aquesta Passió de l'home en Déu.

Feu algunes sessions de pregària al voltant del dolor, del sofriment de l'home d'avui, a partir d'aquestes monstres de la premsa i tenint com "rerefons musical" els textos del Salm o dels Pares, de la litúrgia...

v. 23-25 Ens ensenya Orígenes: «A partir d'aquí, Crist prega com ja ressuscitat, i és escoltat àdhuc pels seus germans en favor d'aquells pels qui ha pregat». Si tu pregues amb aquest mateix esperit, i amb l'esperit del salmista, estàs fent oració amb el mateix Esperit del Ressuscitat. Identifica't, doncs, amb els sentiments del Crist (cf. Fl 2,5s). Canta la glòria de Déu en la teva vida, lloa, invita a lloar, lloeu amb altres, mostra la presència de Déu en la teva vida amb la confiança, la pau, l'alegria...

v. 26-27 A l'estrofa següent la lloança té un matís més comunitari, més eclesial. La lloança roman en un clima d'assemblea. Seria una referència cultual, litúrgica. «La gran assemblea, la gran Església, és l'univers sencer» (Sant Agustí).

El menjar fins a saciar-se, la lloança, la vida del cor... són referències a l'Eucaristia, que és la celebració de la mort i resurrecció del Senyor, centre, font i cim de la nostra vida creient. Amb aquests versos pots centrar la teva meditació al voltant de com celebres, com vius l'Eucaristia, quines conseqüències porta a la teva vida...

v. 28 El record és una paraula important en la vida espiritual. Recorda les accions de Déu a la teva vida, les seves meravelles... és un camí per tornar al Senyor. L'Escriptura és un exemple d'aquest recordar el Senyor:

Els Salms recorden fets de la historia d'Israel.
Ecl 43-50 és un altre record de la historia.
Els profetes també recorden i posen de relleu la intervenció de Déu: (Jr 2;7,21-28; Os 2,16-17; Ez 16; 20).
El Magnificat de la Verge és també un recordar com actua Déu. Les primeres paraules de Jesús recorden també el passat (Lc 4,18).

Però el record mai pot ser mirar endarrere per restar nostàlgics d'altres temps, sinó per descobrir les petjades de Déu, que tenen el seu estil propi, i, amb aquesta llum del passat, saber donar una orientació i una vivència a la nostra existència d'avui segons la voluntat de Déu. Ja que Déu és fidel a si mateix i en Ell tot és moment present. En canvi nosaltres no sempre som fidels, i per això hem submergir el nostre temps en la eternitat de Déu, a fi que aquest temps assoleix un sentir i un sabor a eternitat que desitgem, i per el qual estem configurats.

Així és com podem trobar el centre de la nostra vida, arribar al cor, com diu Paul Claudel:

«Una terra en conreu, un conreu que ha trobat
el seu cor.
Les famílies de tots el pobles s'agenollaran
per contemplar-lo. Perquè en l' Etern hi ha el regne i les nacions
són com un tapís sota el seus peus».

v. 30 t'invita a recordar la victòria del Crist a Fl 2,10: «Perquè al nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tota llengua reconegui que Jesucrist és Senyor».

v. 31 En aquesta estrofa s'ens invita a obrir el nostre horitzó cap el futur. Déu ha obrat! S'eixampla tot, el nostre espai i el nostre temps assoleixen una altra tonalitat. Es tracta d'arribar a viure a la nostra vida aquesta experiència d'un Déu que actua en nosaltres, i que sempre ho fa per fer-nos viure per a Ell; viure la paraula de l'Escriptura, a fi de saciar la nostra ànima en Ell. «Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim, com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius» (Rom 14,8).

Si el salm estava al principi centrat en la mort del just innocent, que apliquem al Crist, pensa doncs que aquest lliurament amorós del Crist és per a recobrar el senyoriu, per tornar a la vida i ser font de vida per a tu i per tots el homes. Pots pensar com vius per al Senyor. Quina experiència tens del Senyor.

Segons el que diu Joan: «Allò que em sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans... i d'això en donem testimoni, i us ho anunciem... perquè tingueu comunió amb nosaltres» (1Jn 1,1s).

Per parlar a les generacions que vindran. Per contar la justícia del Senyor; tot allò que va fer el Senyor. El recordar en primer lloc és per desprès contar-ho i fer que altres serveixin també el Senyor.

Prega

Repeteix llitànicament els v. 2-4 de la primera part del salm, que són la veu del dolor del món, o també els versos: «Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l'assemblea et lloaré». Com una súplica per viure la teva vida com un testimoni de la Resurrecció.

Contempla

Dedica una estona a mirar la creu en silenci. Permet que, en aquest silenci, vingui a tu la consideració de tot allò que has fet al llarg de tots els moments de pregària amb el salm. Maria Magdalena ve amb perfum a ungir i besar els peus de Jesús. Fes-ho tu també amb el perfum del teu silenci i embolcallant amb la teva mirada al crucificat.