DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Mi 7,14-15.18-20; Sl 102; Lc 15,1-3.11-32

Quantes vegades hem escoltat? Quantes vegades hem meditat? Quantes vegades hem experimentat la paràbola del fill pròdig?

Un pare que deixa en llibertat al seu fill. Un fill que vol passar-s'ho bé. Un fill complidor amb tot el que calgui. Cadascú ens podem identificar en un d'ells. El pare, el fill gran, el petit.

Ara estem en el temps de recapitular. Quaresma és el temps per excel·lència per tornar la mirada cap al Pare. Per contemplar el bo i millor de la casa del nostre Pare del cel. Estem en el temps favorable de posar-nos en camí cap a l'encontre amb el Pare, que sabem que es commou per cadascú de nosaltres, que se'ns tira al coll i ens besa, que té la casa a punt per a la festa que ens vol fer al rebre'ns.

Nosaltres a l'acceptar que no podem viure sense ell, a l'acceptar que sols no hem aconseguit la felicitat, ni la llibertat, ni res de res de totes les il·lusions il·lusòries que ens havíem plantejat, ens fem humils. I des d'aquesta humilitat és d'on podem reflexionar sobre l'herència que tenim.

Som hereus en Crist Jesús, que acull els pecadors i mengem amb ell. I, en la mesura que reconeixem el nostre pecat, i en la mesura que ens apropem a Jesús per escoltar-lo, pel treball de l'obediència retornem a Aquell de qui ens havíem apartat amb la desídia de la desobediència (cf. pròleg RB 2). Retornem a la casa del nostre Pare del cel. Retornem al centre de la nostra vida.